EVEREST

Ho hem aconseguit. Finalment hem arribat al camp base de l'Everest. Abans, pero, hem hagut de superar el Pang La, un nou pas de 5000m no asfaltat que ofereix com a recompensa un dels paratges mes espectaculars del Tibet. Davant nostre, en aquesta impresionant balconada, observem pics mitics com el Makalu, l'Everest i el Cho Oyu, entre d'altres. Practicament ens posem a plorar davant de tanta bellesa, i es que el panorama es increible. Pero no tot son flors i violes. Aquesta ruta es transitada per nombrosos grups organitzats que en 4x4 resolen en un parell de dies l'aproximacio al camp base. Els habitants dels poblets que travessa la ruta, viciats pel turisme, han perdut tota la vergonya i es dediquen a llencar pedres, robar el que puguin i intentar fer caure de la bici als soferts ciclistes, tot aixo amb la complicitat dels adults. Una vegada al camp base ens esperaven temperatures sota zero: a les 08h del mati erem a -8 graus, calia esperar com a minim a les 11h per sortir a fer quatre fotos. Els dits de les mans, el nas i els llavis encetats, els peus insensibles. Una tos persistent que encara dura i uns quants quilos de menys es el balanc final, ben mirat poca cosa en comparacio amb l'experiencia viscuda. La resta del cami, fins a la frontera amb el Nepal, ha estat un suplici: les temperatures no feien mes que baixar, la pista no estava asfaltada i a sobre a partir del migdia s'aixecava un fortissim vent que va estar a punt de fer-nos abandonar i pujar dalt d'un camio. Per acabar-ho d'adobar el darrer tram de la ruta, la baixada fins a la frontera, es troba en obres. Aixo vol dir retencions, pols i mes pols, voladures....Sincerament teniem ganes de sortir del Tibet i emigrar a terres mes hospitalaries Avui per fi hem arribat a Katmandu. No ens ho podem creure, fa calor, la gent somriu, hi ha de tot i no ens hem de seguir barallant amb la policia (que per cert ens va tornar a enxampar al mateix camp base de l'Everest i ens va multar de nou, aquest cop tan sols 5 euros per barba!!)

LHATSE

Som a Lhatse, a pocs dies de l'Everest. Aquesta darrera part del viatge, des que vam abandonar Lhasa, te aventatges i inconvenients. Potser la principal aventatja consisteix en que no perdem alcada d'una manera tant descarada com en trams anteriors, gairebe sempre ens mantenim per sobre de la cota 4000m. L'inconvenient, pero, es que sovint se'ns presenta el temut mal d'alcada que es tradueix en un molest mal de cap que ens acompanya durant tota l'etapa. Ja falta poc per arribar al camp base de l'Everest. Esperem arribar-hi en uns 3 dies tot i que avui no som tan optimistes ja que ha canviat el temps: comenca a fer fred i el vent s'ha aixecat en contra. Si tot segueix aixi ens haurem de plantejar abandonar aquest tram del viatge i continuar directament cap al Nepal, caldra estar atents a la previssio metereologica.

CAMI DE L'EVEREST

Sortim de Lhasa cap al Camp Base de l'Everest. Optem per seguir la Friendship Highway variant sud, una ruta preciosa amb paisatges de gran interes i que presenta la dificultat de 2 colls de prop de 5000m i algun tram sense asfaltar. A mes aquesta variant conte l'al.licient de contenir monestirs, estupes i forts molt ben conservats, dels millors en aquesta zona del Tibet meridional

LHASA

Per fi. Ja som a Lhasa. Han estat poc mes de 2000 Km i 26 jornades de bicicleta. Hi ha hagut de tot: pistes en mal estat, rierols desbordats que inundaven el cami, trams en obres, carreteres asfaltades en bones condicions, zones amb risc d'esllavisades, alguna nevada, etc... L'orografia igualment es complicada: la ruta remunta les estribacions dels Himalaia i constantment alterna ports de muntanya de mes de 5000m d'alcada amb les parts mes baixes de les valls, sobre els 2000m, per haver de pujar novament. Sovint la moral es veu afectada ja que resulta dur haver de desfer tot el desnivell que tants esforcos ha costat, sabent que a continuacio cal tornar a pedalar costa amunt. Pero ha valgut la pena. Lhasa representa una victoria parcial en el nostre viatge i una bona dosi de moral per coronar el camp base de l'Everest i arribar a Katmandu. Ara descansem uns dies en aquesta ciutat tan sorprenent. Caminem pel barri antic, relativament lliure de la influencia xinesa i que encara conserva els seus trets diferencials i visitem els nombrosos monestirs impregnant-nos de l'atmosfera budista.

REDADA NOCTURNA

Havia de passar. Finalment ens han enganxat. Va ser ahir, despres de sopar, a la poblacio de N.Gyamda, a uns 280 Km de Lhasa. Com sempre ens va costar trobar allotjament, ningu ens volia. Finalment una pensio de mala mort ens va acollir. Cap a les 22'30h la policia truca a la porta de l'habitacio. Un agent uniformat i un policia de paisa, placa en ma. No ens entenem tot i que crec que tots sabem de que parlem. Em passen un mobil i algu a l'altre costat em demana si tenim permis oficial per pedalejar pel Tibet. La resposta es obvia, es impossible aconseguir cap permis si no es a traves d'una agencia oficial. Seguidament la veu m'indica en un angles pesim que entregui els passaports als policies que tinc al davant i que dema a les 09h del mati vindran per continuar parlant. Nit d'insomni. L'endema rebem la visita promesa. Ens fan pujar a les bicis i seguir el cotxe patrulla fins a la comissaria. Ens fan entrar en un despatx i ens preguen que prenem seient. Ens ofereixen unes ampolles d'aigua i, de manera molt pausada, comenca l'interrogatori. Tracte molt cortes, preguntes molt evidents. Declarem que venim de Lhasa amb la intencio que ens facin donar mitja volta. L'estrategia funciona, ens diuen que lamentablement no podem continuar endavant i ens obliguen a "tirar enrera" cap a Lhasa, que en realitat es cap a on ens dirigim. Aixo si, ens fan signar amb el polze tacat de tinta vermella 3 o 4 papers, i ens comuniquen que ens han de multar. Comenca la negociacio amb 50 euro per cap i despres d'un tira i arronsa ho deixem en 20 i, aixo si, un justificant que ens permet arribar fins a Lhasa. Prenem les bicicletes i encara sense creure'ns-ho comencem a pedalejar com a bojos. Lhasa ja es a tocar...

A LES PORTES DE LHASA

Som a uns 4 dies de Lhasa, tan sols ens queda superar un port d'uns 5000m i recorrer uns 350 Km de carretera asfaltada. No podem evitar una certa sensacio d'optimisme ja que Lhasa representa la culminacio del nostre primer objectiu. Estem sorpresos per la indiferencia amb la que ens tracta la policia. Diariament ens avancen gran quantitat de vehicles policials i militars i creuem una mitja de 2-3 barreres pero fins al moment ningu no ens ha aturat. Aixo si, darrerament la gran majoria d'hotelers ens neguen l'entrada i ens adrecen a la comissaria. Nosaltres, posant cara d'innocents, diem que si, pero a la que girem cantonada ens allunyem el mes rapidament possible. Ahir, sense anar mes lluny, vam entrar a Bayi, potser la ciutat amb pitjor reputacio pel que fa a control policial despres de Markham, la porta d'entrada al Tibet. Vam demanar per dormir a uns 8 llocs i la resposta en tots ells va ser identica: pels estrangers no hi ha res. Doncs be, quan ja era fosc vam decidir marxar i acampar al marge de la carretera. Quan abandonavem la ciutat vam localitzar un darrer hotel, ja a les afores, i la nostra sorpresa va ser que aqui si que ens van acceptar, potser per que el propietari se sentia segur a l'ampara de la nit...