SAMARCANDA

Per fi som a Samarcanda, una de les joies de l'Asia central i punt culminant de l'arquitectura mogol. Aqui tot es superlatiu, cada nova madrassa eclipsa l'anterior i et fa sentir petit mentre contemples una successio inacabable de cupules, mosaics, torres, minarets...

El turisme, contra tot pronostic, practicament es inexistent: les altissimes temperatures, l'hermetisme del regim que governa Uzbekistan des de la seva independencia, fa menys de 20 anys, o el baix grau de desenvolupament de les infraestructures, son factors que poden explicar el reduit nombre de turistes.

I aixo explica la curiositat de la gent i que constantment et demanin pel teu pais d'origen. Es inevitable el comentari sobre el darrer partit de l'Eurocopa amb Russia (mes d'un es confesa seguidor dels russos) per acabar desitjant-te sort a la final.

El que potser no es poden imaginar es que si tot va be el diumenge, dia de la final, serem acampats en algun raco de les muntanyes Fann, ja dins de Tajikistan, on de be segur les possibles celebracions no ens treuran la son...

BUKHARA

Bukhara. Dificil explicar les sensacions que experimentem contemplant aquesta joia del centre d'Asia, exemple de la rica arquitectura mogol. Minarets i palaus se succeixen al costat de mesquites i madrasses coronades per hermoses cupules de tonalitats blavoses que evoquen les mil i una nits. Aixo si, la calor es impressionant. Ens comenten que estem per sobre de 40 graus. Potser exageren potser no, qui ho sap, pero la sensacio d'estar-nos coent dins d'un forn es molt real. La veritat es que tremolem nomes de pensar que dema passat ens pugem a sobre de la bici i comencem a pedalejar cap al Tajikistan. L'arribada, com sempre, complicada. A tota una nit sense dormir hem de sumar part de l'equipatge impregnat de crema del sol (se m'ha oblidat tancar-la en bossa de plastic), una cronorellotge d'una punta a l'altra de Tashken buscant l'estacio de tren correcta i 7 hores addicionals de tren fins a Bukhara...sense seient, el que ens ha deixat un pel tocats, pero ara tot ja queda enrera. El pais, sorprenent. Una curiosa barreja de races on dominen les etnies d'origen turc (els uzbekos estandars) amb kirguisos provinents de l'Asia mes oriental i una minoria russa que ocupa part de les dependencies administratives. Observem com perviuen usos i costums de la tot just acabada de superar etapa comunista. Aixi, constantment ens demanen el passaport per a qualsevol tramit, fins i tot per comprar el bitllet de tren. Esgotem les darreres hores en aquest meravellos emplacament i dema a primera hora viatgem a Samarcanda. A partir d'aqui s'acaben les excuses, tothom a pedalar!!

CAP A SAMARCANDA

De nou en marxa. Aquest cop hem decidit tornar a l'Àsia, en concret seguir les passes de Marco Polo i transitar la mítica Ruta de la Seda amb bicicleta. Per davant ens esperen ciutats de llegenda com la mateixa Samarcanda, Osh, Biskek, etc...així com paisatges àrids força espectaculars recollits a la serralada del Pamir. Al llarg de 40 dies pretenem recórrer 3 països (Uzbekistan, Tajikistan i Kirguistan) pel centre d'Àsia pedalejant uns 2000 Km per pistes majoritàriament en no gaire bon estat que ben de segur faran d'aquesta travessa una experiència inoblidable