14 de setembre 2009

DE TORNADA A CASA

Ja som a casa. El nostre recorregut per l'Himàlaia indi ha finalitzat. Com sempre ara toca pair el viatge i extreure conclusions. Potser el que més ens ha cridat l'atenció és la fragilitat del Ladakh, aquest "petit Tibet" com l'han batejat les agències turístiques: no està clar que, si continua el ritme de creixement actual, pugui absorbir la gran quantitat de deixalles que s´hi generen, en concret muntanyes d'ampolles de plàstic que s'acumulen pels carrers. Però més enllà dels problemes medioambientals el que preocupa de debó és la degradació de les relacions entre les dues principals comunitats, la budista i la musulmana. Ens comenten que fins fa pocs anys la convivència era bona però darrerament s'han anat succeint una sèrie d'incidents que han sembrat la desconfiança. Sense anar més lluny, l'assassinat d'un monjo presumptament a mans de musulmans va comportar una jornada de vaga general a Leh i va suspendre parcialment les activitats programades dins del festival que se celebra la primera quinzena de setembre. D'altra banda, les tensions frontereres entre l'Índia, el Pakistan i la Xina no contribueixen a crear un ambient relaxat. La presència de l'exèrcit és omnipresent, les carreteres estan preses per combois militars i les restriccions per visitar certes zones són a l'ordre del dia. I és una pena ja que el Ladakh, vertebrat al voltant de la vall de l'Indus, esquitxat per petits monestirs budistes i coronat per cims nevats és també un dels darrers refugis de la cultura tibetana, un dels darrers "Shangri-La". Vull agrair de nou a tots els que ens heu seguit al llarg d'aquest mes la vostra constància i insistir en el fet que sense el vostre suport els colls segurament haguessin estat més costaruts. Fins la propera. Francesc Sabater Corral francescsabater@hotmail.com

29 d’agost 2009

LA BATALLA DELS COLLS

Avui hem aconseguit escalar el Khardung La, considerat com el coll ciclable mes alt del mon (5602m). La pujada es realitza des de Leh i son 39 Km d'ascensio ininterrompuda i un desnivell acumulat d'uns 1800 metres. La realitat, pero, desmenteix la cartografia oficial. Tal i com sospitavem, en arribar l'altimetre marca una alcada de 5325m. Certament un altimetre esta sotmes a variacions relacionades amb la pressio atmosferica pero es que un altre ciclista amb qui hem coincidit mostrava la mateixa lectura i, a mes, dies enrera, quan vam escalar el Taglang La (5328m) uns turistes francesos ens van advertir que en realitat, segons els seus GPS, aquell coll era mes alt que el Khardung La i per tant mereix el titol de ser el coll ciclable mes alt del mon en detriment del seu vei. Igualment recordo que quan vam pedalar pel Tibet xines vam creuar com a minim 4 colls de mes de 5300m i em consta que pel Pakistan hi ha qui diu que certs passos de mes de 5400m tambe son ciclables (ni que calgui arrossegar les bicicletes en certs trams) i per tant mereixerien la consideracio de ser els mes alts del mon. L'interes es clar: un fort atractiu turistic que beneficia enormement la poblacio local. Nomes aixi s'explica que hagin tants candidats a ostentar tan preuada consideracio.

27 d’agost 2009

HIGHWAY MANALI-LEH

Finalment hem aconseguit superar el temut Kunzam La (4551m) i connectar amb l'autopista Manali-Leh (aixo d'autopista s'ha de llegir amb generositat) amb minims desperfectes, tan sols la roda del darrera de la bicicleta que em fa un joc estrany pero que crec que aguantara. A partir d'aqui tot ha estat remuntar la vall de Lahaul fins arribar a Keylong i a continuacio endinsar-nos en "terra ignota", es a dir, un seguit de 5 jornades on hem creuat els seguents colls: Baralacha La (4918m), Nakeela La (4937m), Lachulung La (5077m) i finalment el Taglang La (5328m), aquest ultim considerat com el segon coll ciclable mes alt del mon i que vam haver de superar a corre cuita ja que durant el descens va comencar a nevar. Durant aquestes jornades hem dormit en unes tendes habilitades pel cami on ens han ofert serveis basics sense els quals no haguessin pogut continuar. El contacte amb els seus propietaris ens ha servit per aprofundir en el coneixement de la realitat d'aquestes muntanyes i dels seus habitants a l'hora que hem pogut constatar els perills que amenacen la supervivencia del poble tibeta: l'amenaca xinesa que cada vegada amb mes insistencia esta presionant l'India per modificar les fronteres i gestionar aquest darrer refugi i el canvi climatic que esta buidant les geleres i preocupa el sector turistic.
Aquesta mateixa tarda hem arribat a Leh, la capital del Ladakh. Estem contents, de fet hem assolit l'objectiu que ens vam proposar al sortir de Barcelona. Per arrodonir-ho dema mateix tramitarem el permis per escalar el Khardung La (5600m) ates que es troba situat en una zona propera a la frontera amb al pakistan i per tant una zona calenta.

17 d’agost 2009

LA VALL DE SPITI

Som a Kaza, la poblacio mes important de la vall de Spiti, area d'influencia budista al bell mig de l'Himalaia indi. Tot just ara comencem a disfrutar del viatge una vegada hem acostumat el cos a les exigencies fisiques de la ruta i sobretot a l'alcada. Ara mateix ens trobem a 3700 metres en una jornada de descans que hem aprofitat per visitar el monestir de Ki, el mes impresionant de la zona. A diferencia del Tibet xines aqui es respira una atmosfera de tolerancia on conviuen diferentes cultures en harmonia. Sihks, indus, budistes i d'altres comparteixen espai sense mes problemes, si be es veritat que mes al nordoest, cap al Catxemir, els musulmans representen una amenaca real. El cami es senzill amb l'excepcio de les esllavissades per les zones mes encanyonades del riu Sutlej que afortunadament hem deixat enrera. Mes endavant, d'aqui a un parell de jornades, coincidint amb ports de 4500m, algun cicloturista amb qui hem coincidit ens comenta que la pista es impracticable i que cal prendre un camio per superar aquest tram. Ja veurem...

12 d’agost 2009

LA VALL DE KINNAUR

Per fi som a Rekong Peo, punt d'inici de la nostra ruta. Arribar fins aqui ha resultat estressant, primer per la calor asfixiant de Delhi i els problemes amb les alforges de la Montse, finalment resolts. Seguidament un viatge nocturn en bus de 9 hores fins a la capital de l'estat de Himachal Pradesh, Shimla, i per acabar hem empalmat llogant un taxi (el fet de col.locar les bicis al sostre mereix un capitol apart) i continuant durant 8 hores mes fins arribar a Rekong Peo. Ahir ho veiem tot negre, fruit dels nervis de vigilar constantment les bicis i de no haver dormit, pero avui ja descansats es una altra cosa. Som a 2300 metres d'alcada i per comencar a aclimatar-nos hem pujat poc a poc a un monestir budista emplacat 200 m mes amunt. El paisatge, alpi i molt tancat, te com a eix vertebrador el riu Sutlej. Darrerament s'esta explotant mitjancant la construccio de preses hidroelectriques que dit sigui de pas ens omple el cami de pols. Coronant la vall es troba el Kinner Kailash que amb els seus 6050m no s'ha de confondre amb el seu homoleg xines i objecte de peregrinacio de diverses religions. Ens comencem a situar i a assimilar que som al Tibet tot i que en aquest poblet encara domina la cultura hindu. Aixi doncs un cop tramitar "L'Inner Line Permit", un permis especial per transitar les valls de Kinnaur i Spiti ates la seva proximitat a la frontera xinesa, dema ens disposem a pedalar.

09 d’agost 2009

WELCOME TO DELHI

Ja som a Delhi. Fa 1 dia que no dormim i encara estem afectats pel vol i sobretot per la calor, una maxima de 38 graus que s'accentua per la xafugor, es desesperant. Estem somiant escapar a les muntanyes pero desgraciadament haurem d'esperar com a minim 1 dia extra ja que es el temps que British Airways assegura que trigara a recuperar les alforges de la Montse, que sembla que s'han quedat a Londres. Afortunadament la resta de l'equipatge i en especial les bicicletes han arribat perfectes. Pel que fa a la capital les primeres impressions son contradictories. Delhi esta avancant cap al segle XXI de manera decidida, actualment ja compta amb metro (3 linies en actiu) i les obres no s'aturen. En concret l'any vinent la xarxa s'ampliara fins a l'aeroport. Tot aixo, quan vam visitar la ciutat fa tan sols 10 anys, era impensable. Pero malauradament persisteixen les desigualtats socials i amb les reserves que mereix una valoracio de poques hores m'atreviria a dir que hi ha mes gent malvivint pel carrer que aleshores. Tambe ens ha cridat l'atencio la psicosi desfermada per la grip A, controls amb personal sanitari a l'aeroport i mascaretes per tota la ciutat, sembla que de cop i volta no existeixi cap altra urgencia sanitaria. Per acabar-ho d'adobar, la gent ens comenta la preocupacio per l'absencia dels monsons, que son tan necessaris per aquesta societat i que no han arribat a la capital amb la intensitat acostumada. Estic rellegint aquestes linies i me n'adono que no estic sent molt positiu, segur que dema, quan hagi dormit, ho veure tot amb altres ulls.

27 de juliol 2009

PEDALANT PER LA "HINDUSTAN-TIBET ROAD"

De nou ens posem en marxa. Aquest cop ens dirigim a la vessant índia de l'Himàlaia, un racó del Tibet injustament oblidat. Pretenem recórrer les valls de Kinnaur i Spiti per enllaçar amb la "Hindustan-Tibet road" fins assolir Leh, capital de l'antic regne del Laddak. Si les forces ens acompanyen escalarem el Khardung La, considerat com el coll ciclable més alt del món (5602m) i que en principi suposaria la fi del nostre recorregut.
Es tracta d'una ruta d'uns 1200 Km que parteix des de Shimla (o probablement Rekong Peo per evitar al màxim les darreres pluges monsóniques) i que poc a poc s'endinsa al bell mig de l'Himàlaia travessant ports de més de 5000 metres.
Desgraciadament la situació política aconsella no anar més enllà de Leh, per la qual cosa deixarem la visita de Catxemira per millor ocasió...