27 de novembre 2011

GASTRONOMIA VIETNAMITA

Es ben cert que el viatjar ofereix l'oportunitat de coneixer altres cultures, altres formes de fer i pensar...i menjar. El cas es que avui, mentre escalavem un port entre les localitats de Hue i Danang, al litoral del centre del pais, hem coincidit amb un total de 3 camionets carregats fins a les celles amb gossos per vendre als mercats. Igualment hem tingut l'ocasio d'observar en poblets del nord del pais gossos escorxats facilment identificats perque els carnissers conserven el cap al costat de la canal. A la veina Laos, coneixedors de l'exit que tenen aquests animals a la cuina vietnamita, els cacen amb un gran entusiasme doncs saben que en creuar la frontera el seu preu es multiplica per 10. Tambe podria parlar d'escenes quotidianes que hem observat pedalejant per les zones mes rurals, com dones amb rates mortes penjades de la cintura o la venda de gripaus, per posar 2 exemples. Per la televisio vaig veure un reportatge de la CNN on el reporter demanava el perque d'aquest consum tan inexplicable des del punt de vista occidental i la resposta va ser clara: "es que en el nostre pais la carn es escassa i molt cara"

25 de novembre 2011

50.000 QUILOMETRES

Sembla que va ser en una altra vida quan vaig comencar a pedalejar per l'Atles marroqui, alla cap a l'any 2001. Qui m'havia de dir en aquells moments que aquell primer viatge tindria una continuitat en el temps: Tailandia, Iran, Kurdistan turc, Siria, Liban, Himalaia indi, el Tibet, Els Andes, Irlanda, Tunissia, Etiopia, Uzbekistan, Tadjikistan, Kirguistan, Nova Zelanda, etc...i encara continuo, ara per Laos i el Vietnam. Precisament aquesta setmana, travessant Laos, he arribat a la mitica xifra dels 50.000 Km i que inevitablement convida a reflexionar i fer balanc d'aquest llarg cami. Voldria aprofitar aquestes linies per homenetjar la meva vella bicicleta que es en darrer terme qui acumula aquests quilometres. El seu quadre comenca a presentar simptomes clars de fatiga, prou que m'ho recorda a cada pedalada, amb els seus grinyols que sembla que supliquin l'enesim canvi de l'eix del pedalier, potser reclamant la seva jubilacio, potser recordant que tot arriba a la seva fi i que un quadre amb 50.000 Km i nombroses marques de guerra a la seva superficie (cops rebuts als diferents transports, especialment en trens i avions) es un quadre que demana a crits la seva substitucio. Potser caldra fer un pensament...

20 de novembre 2011

SAVANNAKHET

Som a Savannakhet, petita ciutat amb caire colonial al sud de Laos que en el seu dia va constituir la porta d'entrada dels francesos al pais quan aquests, provinents del Vietnam, vam decidir explorar el Mekong riu amunt i fundar aquest assentament comercial que amb el pas del temps esdevindria la seva principal base d'operacions a l'espera de l'establiment de la futura capital. Vientiane. Laos sorpren per la seva riquesa paisatgistica, en especial els seus massissos calcaris farcits d'infinitat de coves i rius subterranis, algun d'ells tan espectaculars com el de Tham Kong Lo que a traves de 7 Km discorre per l'interior d'una cova i que es navegable en la seva totalitat. Desgraciadament les limitacions que comporta el viatge amb bicicleta impossibiliten arribar a totarreu i pel cami renunciem a nombroses cascades, coves, visites a etnies i temples aillats que ben de segur valen la pena, pero el visat ens caduca d'aqui a 4 dies que son els que tenim de marge per travessar horitzontalment el pais, de la seva frontera amb Tailandia a la del Vietnam on tenim previst ingressar de nou la setmana vinent.

06 de novembre 2011

LUANG PRABANG

Finalment i despres de dures jornades pel nord de Laos hem arribat a Luang Prabang, el principal reclam turistic del pais i unes de les joies del sudest asiatic. Darrer bastio de la reialesa laosiana, Luang Prabang ha sabut conservar l'atmosfera de pau i tranquil.litat que la caracteritza malgrat el desembarcament del turisme en massa als darrers anys. Com a exemple nosaltres vam visitar la ciutat l'any 2002 i, segons les guies turistiques, en aquell moment tan sols funcionaven 6 guest houses mentre que en l'actualitat el seu nombre supera facilment el centenar. Pedalejar fins aqui no ha resultat facil: vam ingressar a Laos provinents del Vietnam per la frontera situada a l'alcada de Dien Bien Phu, oberta al turisme fa tan sols 2 anys. Aquesta frontera esta controlada per policies i funcionaris corruptes que demanen amb una manca total d'escrupols diners extres per fer la seva feina. Seguidament vam transitar durant un parell de dies per unes pistes polsegoses fins a Muang Khouan on vam haver de creuar el riu Nam Ou amb un transbordador. A continuacio vam proseguir la nostra marxa ara ja per carreteres correctament asfaltades fins a la frontera amb Tailandia, fins a Houai Xai, on vam pujar damunt d'un vaixell que al llarg de dues jornades a traves del riu Mekong ens va dur al nostre desti. Laos ens desperta sentiments contradictoris. Fins fa ben poc era considerat com un dels destins turistics encara poc explotats i on es podia respirar un ambient "autentic". Desgraciadament aixo esta canviant molt i molt depresa i actualment el pais corre el risc de perdre la seva essencia i sucumbir a l'esperit consumista que sovint acompanya el turisme. I es que tenim la impressio que a diferencia dels seus veins, Tailandia i Vietnam, Laos te problemes per preservar la seva identitat. La nostra idea consisteix en continuar cap al sud fins a la capital, Vientiane, a traves d'una carretera amb forts desnivells pero tambe immillorables vistes, i posteriorment valorarem per quina frontera ingressem de nou al Vietnam.