EL DELTA DEL MEKONG

Finalment hem aconseguit arribar a Saigon amb bicicleta fins al mateix hotel, tot i que no ho veiem gaire clar ja que en una ciutat amb mes de 6 milions d'habitants...i 9 milions de motos pedalejar no constitueix una experiencia gaire relaxant. Des d'aqui, un cop aparcades les bicis, ens resten uns dies de descans que hem aprofitat per visitar el Delta del Mekong i el seu famos mercat flotant de Can Thao. La veritat es que el paisatge no es el que apareix a les postals: l'arros ja s'ha collit i aquella mar verda que s'esten fins a l'infinit queda substituida per uns camps marronosos que esperen la nova temporada. El que si ha respos a les espectatives es l'ambient que s'hi respira als canals del Mekong, que poc abans de morir a la Mar de la Xina presta el seu darrer servei a la comunitat oferint un marc d'intercanvi a les seves aigues. Aixi, les barques ofereixen els seus productes exposant dalt del mastil allo que venen: fruita, begudes, roba, etc...Amb rapides i precises maniobres s'acosten unes barques a les altres i realitzen els intercanvis d'una manera elegant i practica. El que tambe s'acosta a la fi es el nostre viatge. Hem aconseguit recorrer poc mes de 3000 Km amb les bicicletes en 2 mesos: hem pedalejat pel nord del Vietnam visitant algunes de les seves etnies, hem passat a Laos pedalejant pel nord, a tocar de la Xina, fins a retrobar el Mekong que ens ha acompanyat fins el moment de desviar-nos a l'esquerra per ingressar novament al Vietnam. Aqui hem tingut l'oportunitat de coneixer els horrors d'una guerra terrible, ens hem relaxat per la costa central aprofitant per visitar la facana monumental del pais, hem escalat les "highlands" soportant algun que altre xafec inoportu i finalment hem tingut l'oportunitat de visitar el delta amb el que donem per acabat el viatge. Un cop mes gracies per la vostra fidelitat i seguiment, com sempre els vostres comentaris son un estimul per continuar pedalejant. Fins la propera francescsabater@hotmail.com

LA GUERRA DEL VIETNAM

Viatjar pel sudest asiatic comporta necessariament un canvi de mentalitat sobre la guerra del Vietnam. Encara ara tot sovint els mitjans de comunicacio occidentals recorren al Vietnam com a simbol de l'infern que qualsevol intervencio militar pot representar pel pais invasor. Aquest topic queda reforcat per Hollywood a les diverses entregues dels soferts Rambos i similars. El que trobo a faltar es una explicacio mes objectiva i potser critica de la historia on es recullin els diversos intents de colonitzacio de francesos, japonesos i nordamericans en poc mes d'un segle, on es recordin les bestieses comeses no nomes al Vietnam sino tambe a Laos que per cert es el pais mes bombardejat de la historia...i aixo que oficialment els USA mai no van declarar la guerra, i on es detallin els assassinats sistematics de poblacio innocent, l'us del tristament famos "agent taronja" que encara ara deixa veure els seus efectes en amplies zones deforestades de la geografia vietnamita, o l'abocament de milers de tones d'explosius a les zones frontereres entre Laos i el Vietnam, la majoria encara soterrades enmig del bosc i que causen anualment la mutilacio de nens i camperols. I, el mes sorprenent, es la capacitat que te la poblacio per oblidar. Recullo 2 comentaris escrits al llibre/recordatori del petit museu de Khe San, escenari de la batalla mes cruel i famosa del Vietnam: "els vietnamites son la gent amb mes facilitat per perdonar (un holandes)" i "el meu cunyat va participar en aquesta guerra; en tornar mai mes va ser el mateix (un america)"

EL CA PHE

Un dels descobriments que ens fan oblidar les "delicatessen" locals a que feia referencia a la darrera entrada, i aixo que quan la vaig redactar encara no ens haviem passejat pel mercat de Kon Tum on vam descobrir parades amb gats escaldats esperant comprador, (per tal de no ferir susceptibilitats estimo oportu no penjar les fotos) es el cafe. Pero no qualsevol cafe, no, sino el que es coneix com a Phin Cafe ( o Ca Phe tal com ho escriuen per aqui). Resulta que el Vietnam, a la franja compresa entre els 500-700 metres d'alcada, conreua un cafe excel.lent del que mai havia sentit a parlar. Ignoro si es una herencia dels francesos, si el van introduir els holandesos a traves de la seva xarxa comercial asiatica o d'on dimonis prove aquest conreu pero insisteixo en que es un invent meravellos. A mes tinc entes que abans de servir-lo el barregen amb unes especies -ni la mes remota idea de quines- i el toc final es la base de llet condensada que dipositen el fons del gotet. La manera de servir-lo tambe te la seva gracia: col.loquen a sobre del got una capsuleta metal.lica que guarda una certa semblanca als filtres de les nostres cafeteres pero aqui el procediment es a l'inversa, o sigui, en compte d'escalfar l'aigua per a que pugi pel filtre el que fan es abocar aigua bullint a la capsuleta de tal manera que poc a poc disolgui el cafe i goteta a goteta, per decantacio, es vagi dipositant a sobre de la capeta de llet condensada...Ummmm.....Delicios!! Ah, i per a qui ho desitgi no falten glacons de gel per fer una mena de granissat. Aixo si, no es una beguda per impacients, com a minim cal esperar uns 10 minuts fins a que el precios nectar negre reposa a sobre de la capeta de llet condensada. Bon profit.