19 de novembre 2007

DE TORNADA A CASA

Ja som a casa. Despres d'haver cremat els darrers dies pel nordest de l'Índia (Sikkim i Darjeeling) hem volat des de Delhi deixant darrera nostre l'habitual rastre d'exclamacions, negatives i cares de sorpresa dels empleats dels aeroports quan pretenem facturar les bicicletes. Encara es massa d'hora per fer una valoracio del viatge. L'experiencia, pero, ha estat interessant des de molts punts de vista. Certament les dificultats no han faltat al llarg del cami pero amb entusiasme i il·lusio s'han pogut superar. El preu, pero, uns quants quilograms que hem perdut per les pistes del Tibet i unes quantes picades de mosquits per les planures del Terai, a mes d'un profund cansament. Aquest viatge ens ha permet una aproximacio a la realitat actual del Tibet. Hem pogut parlar amb pares atrapats al Tibet xines que tenen els fills exiliats al nord de l'India, el Nepal o el Bhutan. Igualment hem escoltat als fills a l'altra banda de la frontera quan es planyen que no poden visitar els seus pares. A mes hem comprovat els resultats de la politica colonitzadora xinesa, la progressiva substitucio de la poblacio autoctona per l'etnia Han, majoritaria a tot el pais, i la lenta perdua de la identitat tibetana. Tot aixo, evidentment, dins del marc incomparable de l'Himalaia on la sola contemplacio de les muntanyes compensa totes les dificultats passades. Vull agrair el suport de tots aquells que ens heu acompanyat durant aquest viatge. Amb els vostres escrits ens heu animat i donat una empenta en els moments mes dificils. Sense la vostra col·laboracio ben de segur que les pujades haguessin estat molt mes pronunciades i el fred molt mes intens. Gracies de debo i fins el proper viatge!! francescsabater@hotmail.com