Finalment i despres de 8 dies de ruta hem arribat a Addis, la "flor nova".
El cami no ha estat especialment complicat si exceptuem els 1300 metres de desnivell que cal remuntar des de les gorges del Nil fins a l'altipla etiop. Si de cas el que dificulta la marxa es el constant acosament per part dels nens (i no tan nens) que ens emprenyen a la vora del cami demanant diners i, puntualment, llencant-nos pedres. De tant en tant perdem els nervis i sortim disparats al darrera d'algun d'aquests nens per escarmentar-lo, pero evidentment mai els enxampem.
No deixa de sorprendre aquest fet tan arrelat en la societat etiop, el fet de pidolar constantment. Sembla ser que aquest fenomen te l'origen en les fams que ocasionalment, coincidint amb anys de males collites, assolen el pais. Pero tambe es cert que poc a poc aprecio un timid desenvolupament que s'explicaria sobretot per l'aportació xinesa.
Aixi, actualment es freqüent trobar xinesos construint carreteres, linies electriques i tot tipus d'infraestructures. Al meu parer els xinesos son els nous colonitzadors del segle XXI i sospito que a mig termini controlaran tot el continent, amb l'interes posat en inesgotables fonts de materia primera aixi com en la creacio de mercats pels seus productes.
Despres de 2 dies de descans dema continuem el viatge. Ens resten uns 500 Km per assolir Arba Minch, la principal poblacio del sud del pais, situada al bell mig dels grans llacs de la depresio del Rif.
1 comentari:
molt be , endevant,
aqui el Ferran Adria i el seu germa despres de arruinar-se amb el Bulli , monten un xiringo de tapes a l'av paralel...
dimarts se m'acaba el permis i tornem a la carrega,
a l'espera de que els Xinesos acabin la revolucio cultural d'Occident
Publica un comentari a l'entrada