Finalment hem arribat a Lalibela a traves del Tigrai, la regio del nordest d'Etiopia tristament famosa per la fam patida als anys 80 que de manera ocasional retorna als mitjans de comunicacio. Crec que no es fa justicia a un territori que amaga impressionants tresors artistics com les esglesies excarvades a les parets amb pintures i gravats que recorden l'art romanic europeu.
Baobabs i acacies en un terreny sec i polsegos conformen un paisatge que recorda el Sahel nord africa
Destaca l'hospitalitat dels seus habitants que no dubten en oferir un got d'aigua en un indret on compta cada gota que es vessa. Tambe s'ha de dir que impressiona l'entrada als pobles quan et veus envoltat de centenars de nens que enmig d'un ambient festiu criden la teva arribada, el que pot arribar a ser una mica intimidatori.
Ara som a Lalibela, descansant de la darrera setmana mentre contemplem les seves mundialment famoses esglesies mentre perfilen la ruta a seguir.
1 comentari:
Veig que ereu pocs i us heu sumat a la caravana de dromedaris, a bon pas i bona ruta!!! Petons, Laura
Publica un comentari a l'entrada