El viatge ha finalitzat. En total hem cobert uns 1600 Km majoritàriament per carreteres asfaltades des de les altes terres del nord del país fins a les planes del sud sortejant el naixement del Nil Blau, visitant interessants esglèsies, endinsant-nos en la vall del Rift i els seus impressionants llacs i, en definitiva, gaudint d'uns dels paratges naturals més rics i espectaculars de tot el continent africà. Ara, un cop a casa, només resta somiar amb els dies viscuts i, de manera inevitable, em ve a la ment el record de les olors del país. El record d'Etiòpia necessàriament evoca les seves fragàncies: un perfum propi amb una forta personalitat, una aroma on s'hi barregen el café i l'encens, les branques dels eucaliptus juntament amb la fortor de l'injera. De la mateixa manera la impressió que m'ha causat el país es pot resumir en una barreja de sentiments: tendresa davant del somriure dels infants, impotència per la pobresa i resignació de gran part de la població i admiració per les seves ànsies de superació. Desgraciadament, a l'altra plat de la balança he de col·locar el caràcter pidolaire de la immensa majoria de la gent i l'assetjament que pateix el viatger occidental, especialment si creua els pobles amb bicicleta, a l'abast dels incomptables grups de nens amb pedres a les mans. De totes maneres seria injust valorar negativament el viatge. Creuar Etiòpia amb bicicleta ha estat des de tots els punts de vista una experiència enriquidora i un contrapunt a altres rutes realitzades i espero que la lectura d'aquestes pàgines convidi a visitar aquest fascinant país.
Francescsabater@hotmail.com
El viatge ha finalitzat. En total hem cobert uns 1600 Km majoritàriament per carreteres asfaltades des de les altes terres del nord del país fins a les planes del sud sortejant el naixement del Nil Blau, visitant interessants esglèsies, endinsant-nos en la vall del Rift i els seus impressionants llacs i, en definitiva, gaudint d'uns dels paratges naturals més rics i espectaculars de tot el continent africà. Ara, un cop a casa, només resta somiar amb els dies viscuts i, de manera inevitable, em ve a la ment el record de les olors del país. El record d'Etiòpia necessàriament evoca les seves fragàncies: un perfum propi amb una forta personalitat, una aroma on s'hi barregen el café i l'encens, les branques dels eucaliptus juntament amb la fortor de l'injera. De la mateixa manera la impressió que m'ha causat el país es pot resumir en una barreja de sentiments: tendresa davant del somriure dels infants, impotència per la pobresa i resignació de gran part de la població i admiració per les seves ànsies de superació. Desgraciadament, a l'altra plat de la balança he de col·locar el caràcter pidolaire de la immensa majoria de la gent i l'assetjament que pateix el viatger occidental, especialment si creua els pobles amb bicicleta, a l'abast dels incomptables grups de nens amb pedres a les mans. De totes maneres seria injust valorar negativament el viatge. Creuar Etiòpia amb bicicleta ha estat des de tots els punts de vista una experiència enriquidora i un contrapunt a altres rutes realitzades i espero que la lectura d'aquestes pàgines convidi a visitar aquest fascinant país.
Francescsabater@hotmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada