Sembla que va ser en una altra vida quan vaig comencar a pedalejar per l'Atles marroqui, alla cap a l'any 2001. Qui m'havia de dir en aquells moments que aquell primer viatge tindria una continuitat en el temps: Tailandia, Iran, Kurdistan turc, Siria, Liban, Himalaia indi, el Tibet, Els Andes, Irlanda, Tunissia, Etiopia, Uzbekistan, Tadjikistan, Kirguistan, Nova Zelanda, etc...i encara continuo, ara per Laos i el Vietnam. Precisament aquesta setmana, travessant Laos, he arribat a la mitica xifra dels 50.000 Km i que inevitablement convida a reflexionar i fer balanc d'aquest llarg cami.
Voldria aprofitar aquestes linies per homenetjar la meva vella bicicleta que es en darrer terme qui acumula aquests quilometres. El seu quadre comenca a presentar simptomes clars de fatiga, prou que m'ho recorda a cada pedalada, amb els seus grinyols que sembla que supliquin l'enesim canvi de l'eix del pedalier, potser reclamant la seva jubilacio, potser recordant que tot arriba a la seva fi i que un quadre amb 50.000 Km i nombroses marques de guerra a la seva superficie (cops rebuts als diferents transports, especialment en trens i avions) es un quadre que demana a crits la seva substitucio. Potser caldra fer un pensament...
25 de novembre 2011
50.000 QUILOMETRES
Sembla que va ser en una altra vida quan vaig comencar a pedalejar per l'Atles marroqui, alla cap a l'any 2001. Qui m'havia de dir en aquells moments que aquell primer viatge tindria una continuitat en el temps: Tailandia, Iran, Kurdistan turc, Siria, Liban, Himalaia indi, el Tibet, Els Andes, Irlanda, Tunissia, Etiopia, Uzbekistan, Tadjikistan, Kirguistan, Nova Zelanda, etc...i encara continuo, ara per Laos i el Vietnam. Precisament aquesta setmana, travessant Laos, he arribat a la mitica xifra dels 50.000 Km i que inevitablement convida a reflexionar i fer balanc d'aquest llarg cami.
Voldria aprofitar aquestes linies per homenetjar la meva vella bicicleta que es en darrer terme qui acumula aquests quilometres. El seu quadre comenca a presentar simptomes clars de fatiga, prou que m'ho recorda a cada pedalada, amb els seus grinyols que sembla que supliquin l'enesim canvi de l'eix del pedalier, potser reclamant la seva jubilacio, potser recordant que tot arriba a la seva fi i que un quadre amb 50.000 Km i nombroses marques de guerra a la seva superficie (cops rebuts als diferents transports, especialment en trens i avions) es un quadre que demana a crits la seva substitucio. Potser caldra fer un pensament...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Hola Francesc.
No tens vergonya de no canviar-la, es mereix un descans etern!!!
A mi em va costar molt desfer-me de la vella motxilla que vaig passejar per mig món i ara estic encantat amb la nova.
Per altra banda trobo a faltar un reconeixement a l'altra companya de fatigues...la Montse.
Aguantar-te tants km també te mertit.
Carles
Publica un comentari a l'entrada