Ahir va ser una jornada dura, esgotadora, i ja van...
El dia anterior vam sortir de Markham (3900m) de matinada, sense fer soroll i emparats per la foscor. Despres d'escalar el coll de Lao-Shan La de 4338m, vam baixar a una alcada de 2700m. El recorregut va anar acompanyat amb el pas d'un enorme comboi de camions militars que aixecaven pols al seu pas. A continuacio vam tornar a pujar fins assolir el coll de Joba La, a 3900m. A partir d'aqui una nova baixada, ja de fosc, fins trobar refugi en una petit poblet situat al fons de la vall (3600m) on ens vam poder refer amb els ommipresents fideus, arros i te.
I ahir va venir la guinda, una remuntada de mes de 1500m de desnivell per una pista de sorra, i es que en aquestes terres encara no ha arribat l'asfalt.
La pujada, exigent, s'anava complicant a mesura que guanyavem alcada. Per sobre dels 4500m apareix el mal de cap, i per acabar-ho d'adobar, a uns 10 Km del cim ens sorpren un temporal de neu que ens complica enormement l'ascensio. Finalment, envoltats d'un paisatge enfarinat, assolim els 5220m del Dungda La.
A l'altra banda, un fort descens de 34 Km. Als primers trams observem, uns revolts per sota nostre, una parella de llops que juguen al mig de la pista. Ens deixem caure amb desesperacio i en un parell d'hores perdem prop de 1400m de desnivell. Deixem enrera la neu, el fred i el mal d'alcada.
Busquem allotjament a la poblacio de Dzogang. La prudencia aconsella passar de llarg i acampar a les afores, pero estem cansats i no ens resistim a la temptacio d'una bona dutxa, dormir sota cobert i menjar calent.
Tal i com ens temiem,a la recepcio de l'hostal ens demanen la documentacio. L'encarregat ens pren els passaports i els fotocopia. Els entregara a la policia? Ara mateix estem massa cansats com per preocupar-nos excessivament. Ja veurem com acaba tot plegat...
Ahir va ser una jornada dura, esgotadora, i ja van...
El dia anterior vam sortir de Markham (3900m) de matinada, sense fer soroll i emparats per la foscor. Despres d'escalar el coll de Lao-Shan La de 4338m, vam baixar a una alcada de 2700m. El recorregut va anar acompanyat amb el pas d'un enorme comboi de camions militars que aixecaven pols al seu pas. A continuacio vam tornar a pujar fins assolir el coll de Joba La, a 3900m. A partir d'aqui una nova baixada, ja de fosc, fins trobar refugi en una petit poblet situat al fons de la vall (3600m) on ens vam poder refer amb els ommipresents fideus, arros i te.
I ahir va venir la guinda, una remuntada de mes de 1500m de desnivell per una pista de sorra, i es que en aquestes terres encara no ha arribat l'asfalt.
La pujada, exigent, s'anava complicant a mesura que guanyavem alcada. Per sobre dels 4500m apareix el mal de cap, i per acabar-ho d'adobar, a uns 10 Km del cim ens sorpren un temporal de neu que ens complica enormement l'ascensio. Finalment, envoltats d'un paisatge enfarinat, assolim els 5220m del Dungda La.
A l'altra banda, un fort descens de 34 Km. Als primers trams observem, uns revolts per sota nostre, una parella de llops que juguen al mig de la pista. Ens deixem caure amb desesperacio i en un parell d'hores perdem prop de 1400m de desnivell. Deixem enrera la neu, el fred i el mal d'alcada.
Busquem allotjament a la poblacio de Dzogang. La prudencia aconsella passar de llarg i acampar a les afores, pero estem cansats i no ens resistim a la temptacio d'una bona dutxa, dormir sota cobert i menjar calent.
Tal i com ens temiem,a la recepcio de l'hostal ens demanen la documentacio. L'encarregat ens pren els passaports i els fotocopia. Els entregara a la policia? Ara mateix estem massa cansats com per preocupar-nos excessivament. Ja veurem com acaba tot plegat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada