Ho hem aconseguit. Finalment hem arribat al camp base de l'Everest. Abans, pero, hem hagut de superar el Pang La, un nou pas de 5000m no asfaltat que ofereix com a recompensa un dels paratges mes espectaculars del Tibet. Davant nostre, en aquesta impresionant balconada, observem pics mitics com el Makalu, l'Everest i el Cho Oyu, entre d'altres. Practicament ens posem a plorar davant de tanta bellesa, i es que el panorama es increible.
Pero no tot son flors i violes. Aquesta ruta es transitada per nombrosos grups organitzats que en 4x4 resolen en un parell de dies l'aproximacio al camp base. Els habitants dels poblets que travessa la ruta, viciats pel turisme, han perdut tota la vergonya i es dediquen a llencar pedres, robar el que puguin i intentar fer caure de la bici als soferts ciclistes, tot aixo amb la complicitat dels adults.
Una vegada al camp base ens esperaven temperatures sota zero: a les 08h del mati erem a -8 graus, calia esperar com a minim a les 11h per sortir a fer quatre fotos. Els dits de les mans, el nas i els llavis encetats, els peus insensibles. Una tos persistent que encara dura i uns quants quilos de menys es el balanc final, ben mirat poca cosa en comparacio amb l'experiencia viscuda.
La resta del cami, fins a la frontera amb el Nepal, ha estat un suplici: les temperatures no feien mes que baixar, la pista no estava asfaltada i a sobre a partir del migdia s'aixecava un fortissim vent que va estar a punt de fer-nos abandonar i pujar dalt d'un camio. Per acabar-ho d'adobar el darrer tram de la ruta, la baixada fins a la frontera, es troba en obres. Aixo vol dir retencions, pols i mes pols, voladures....Sincerament teniem ganes de sortir del Tibet i emigrar a terres mes hospitalaries
Avui per fi hem arribat a Katmandu. No ens ho podem creure, fa calor, la gent somriu, hi ha de tot i no ens hem de seguir barallant amb la policia (que per cert ens va tornar a enxampar al mateix camp base de l'Everest i ens va multar de nou, aquest cop tan sols 5 euros per barba!!)
Ho hem aconseguit. Finalment hem arribat al camp base de l'Everest. Abans, pero, hem hagut de superar el Pang La, un nou pas de 5000m no asfaltat que ofereix com a recompensa un dels paratges mes espectaculars del Tibet. Davant nostre, en aquesta impresionant balconada, observem pics mitics com el Makalu, l'Everest i el Cho Oyu, entre d'altres. Practicament ens posem a plorar davant de tanta bellesa, i es que el panorama es increible.
Pero no tot son flors i violes. Aquesta ruta es transitada per nombrosos grups organitzats que en 4x4 resolen en un parell de dies l'aproximacio al camp base. Els habitants dels poblets que travessa la ruta, viciats pel turisme, han perdut tota la vergonya i es dediquen a llencar pedres, robar el que puguin i intentar fer caure de la bici als soferts ciclistes, tot aixo amb la complicitat dels adults.
Una vegada al camp base ens esperaven temperatures sota zero: a les 08h del mati erem a -8 graus, calia esperar com a minim a les 11h per sortir a fer quatre fotos. Els dits de les mans, el nas i els llavis encetats, els peus insensibles. Una tos persistent que encara dura i uns quants quilos de menys es el balanc final, ben mirat poca cosa en comparacio amb l'experiencia viscuda.
La resta del cami, fins a la frontera amb el Nepal, ha estat un suplici: les temperatures no feien mes que baixar, la pista no estava asfaltada i a sobre a partir del migdia s'aixecava un fortissim vent que va estar a punt de fer-nos abandonar i pujar dalt d'un camio. Per acabar-ho d'adobar el darrer tram de la ruta, la baixada fins a la frontera, es troba en obres. Aixo vol dir retencions, pols i mes pols, voladures....Sincerament teniem ganes de sortir del Tibet i emigrar a terres mes hospitalaries
Avui per fi hem arribat a Katmandu. No ens ho podem creure, fa calor, la gent somriu, hi ha de tot i no ens hem de seguir barallant amb la policia (que per cert ens va tornar a enxampar al mateix camp base de l'Everest i ens va multar de nou, aquest cop tan sols 5 euros per barba!!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada