Havia de passar. Finalment ens han enganxat.
Va ser ahir, despres de sopar, a la poblacio de N.Gyamda, a uns 280 Km de Lhasa. Com sempre ens va costar trobar allotjament, ningu ens volia. Finalment una pensio de mala mort ens va acollir. Cap a les 22'30h la policia truca a la porta de l'habitacio. Un agent uniformat i un policia de paisa, placa en ma. No ens entenem tot i que crec que tots sabem de que parlem. Em passen un mobil i algu a l'altre costat em demana si tenim permis oficial per pedalejar pel Tibet. La resposta es obvia, es impossible aconseguir cap permis si no es a traves d'una agencia oficial.
Seguidament la veu m'indica en un angles pesim que entregui els passaports als policies que tinc al davant i que dema a les 09h del mati vindran per continuar parlant.
Nit d'insomni. L'endema rebem la visita promesa. Ens fan pujar a les bicis i seguir el cotxe patrulla fins a la comissaria. Ens fan entrar en un despatx i ens preguen que prenem seient. Ens ofereixen unes ampolles d'aigua i, de manera molt pausada, comenca l'interrogatori. Tracte molt cortes, preguntes molt evidents. Declarem que venim de Lhasa amb la intencio que ens facin donar mitja volta. L'estrategia funciona, ens diuen que lamentablement no podem continuar endavant i ens obliguen a "tirar enrera" cap a Lhasa, que en realitat es cap a on ens dirigim. Aixo si, ens fan signar amb el polze tacat de tinta vermella 3 o 4 papers, i ens comuniquen que ens han de multar. Comenca la negociacio amb 50 euro per cap i despres d'un tira i arronsa ho deixem en 20 i, aixo si, un justificant que ens permet arribar fins a Lhasa. Prenem les bicicletes i encara sense creure'ns-ho comencem a pedalejar com a bojos. Lhasa ja es a tocar...
Havia de passar. Finalment ens han enganxat.
Va ser ahir, despres de sopar, a la poblacio de N.Gyamda, a uns 280 Km de Lhasa. Com sempre ens va costar trobar allotjament, ningu ens volia. Finalment una pensio de mala mort ens va acollir. Cap a les 22'30h la policia truca a la porta de l'habitacio. Un agent uniformat i un policia de paisa, placa en ma. No ens entenem tot i que crec que tots sabem de que parlem. Em passen un mobil i algu a l'altre costat em demana si tenim permis oficial per pedalejar pel Tibet. La resposta es obvia, es impossible aconseguir cap permis si no es a traves d'una agencia oficial.
Seguidament la veu m'indica en un angles pesim que entregui els passaports als policies que tinc al davant i que dema a les 09h del mati vindran per continuar parlant.
Nit d'insomni. L'endema rebem la visita promesa. Ens fan pujar a les bicis i seguir el cotxe patrulla fins a la comissaria. Ens fan entrar en un despatx i ens preguen que prenem seient. Ens ofereixen unes ampolles d'aigua i, de manera molt pausada, comenca l'interrogatori. Tracte molt cortes, preguntes molt evidents. Declarem que venim de Lhasa amb la intencio que ens facin donar mitja volta. L'estrategia funciona, ens diuen que lamentablement no podem continuar endavant i ens obliguen a "tirar enrera" cap a Lhasa, que en realitat es cap a on ens dirigim. Aixo si, ens fan signar amb el polze tacat de tinta vermella 3 o 4 papers, i ens comuniquen que ens han de multar. Comenca la negociacio amb 50 euro per cap i despres d'un tira i arronsa ho deixem en 20 i, aixo si, un justificant que ens permet arribar fins a Lhasa. Prenem les bicicletes i encara sense creure'ns-ho comencem a pedalejar com a bojos. Lhasa ja es a tocar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada