BUKHARA

Bukhara. Dificil explicar les sensacions que experimentem contemplant aquesta joia del centre d'Asia, exemple de la rica arquitectura mogol. Minarets i palaus se succeixen al costat de mesquites i madrasses coronades per hermoses cupules de tonalitats blavoses que evoquen les mil i una nits. Aixo si, la calor es impressionant. Ens comenten que estem per sobre de 40 graus. Potser exageren potser no, qui ho sap, pero la sensacio d'estar-nos coent dins d'un forn es molt real. La veritat es que tremolem nomes de pensar que dema passat ens pugem a sobre de la bici i comencem a pedalejar cap al Tajikistan. L'arribada, com sempre, complicada. A tota una nit sense dormir hem de sumar part de l'equipatge impregnat de crema del sol (se m'ha oblidat tancar-la en bossa de plastic), una cronorellotge d'una punta a l'altra de Tashken buscant l'estacio de tren correcta i 7 hores addicionals de tren fins a Bukhara...sense seient, el que ens ha deixat un pel tocats, pero ara tot ja queda enrera. El pais, sorprenent. Una curiosa barreja de races on dominen les etnies d'origen turc (els uzbekos estandars) amb kirguisos provinents de l'Asia mes oriental i una minoria russa que ocupa part de les dependencies administratives. Observem com perviuen usos i costums de la tot just acabada de superar etapa comunista. Aixi, constantment ens demanen el passaport per a qualsevol tramit, fins i tot per comprar el bitllet de tren. Esgotem les darreres hores en aquest meravellos emplacament i dema a primera hora viatgem a Samarcanda. A partir d'aqui s'acaben les excuses, tothom a pedalar!!