Per fi som a Samarcanda, una de les joies de l'Asia central i punt culminant de l'arquitectura mogol. Aqui tot es superlatiu, cada nova madrassa eclipsa l'anterior i et fa sentir petit mentre contemples una successio inacabable de cupules, mosaics, torres, minarets...
El turisme, contra tot pronostic, practicament es inexistent: les altissimes temperatures, l'hermetisme del regim que governa Uzbekistan des de la seva independencia, fa menys de 20 anys, o el baix grau de desenvolupament de les infraestructures, son factors que poden explicar el reduit nombre de turistes.
I aixo explica la curiositat de la gent i que constantment et demanin pel teu pais d'origen. Es inevitable el comentari sobre el darrer partit de l'Eurocopa amb Russia (mes d'un es confesa seguidor dels russos) per acabar desitjant-te sort a la final.
El que potser no es poden imaginar es que si tot va be el diumenge, dia de la final, serem acampats en algun raco de les muntanyes Fann, ja dins de Tajikistan, on de be segur les possibles celebracions no ens treuran la son...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada