Ja som a casa. El nostre recorregut per l'Himàlaia indi ha finalitzat. Com sempre ara toca pair el viatge i extreure conclusions. Potser el que més ens ha cridat l'atenció és la fragilitat del Ladakh, aquest "petit Tibet" com l'han batejat les agències turístiques: no està clar que, si continua el ritme de creixement actual, pugui absorbir la gran quantitat de deixalles que s´hi generen, en concret muntanyes d'ampolles de plàstic que s'acumulen pels carrers.
Però més enllà dels problemes medioambientals el que preocupa de debó és la degradació de les relacions entre les dues principals comunitats, la budista i la musulmana. Ens comenten que fins fa pocs anys la convivència era bona però darrerament s'han anat succeint una sèrie d'incidents que han sembrat la desconfiança. Sense anar més lluny, l'assassinat d'un monjo presumptament a mans de musulmans va comportar una jornada de vaga general a Leh i va suspendre parcialment les activitats programades dins del festival que se celebra la primera quinzena de setembre.
D'altra banda, les tensions frontereres entre l'Índia, el Pakistan i la Xina no contribueixen a crear un ambient relaxat. La presència de l'exèrcit és omnipresent, les carreteres estan preses per combois militars i les restriccions per visitar certes zones són a l'ordre del dia.
I és una pena ja que el Ladakh, vertebrat al voltant de la vall de l'Indus, esquitxat per petits monestirs budistes i coronat per cims nevats és també un dels darrers refugis de la cultura tibetana, un dels darrers "Shangri-La".
Vull agrair de nou a tots els que ens heu seguit al llarg d'aquest mes la vostra constància i insistir en el fet que sense el vostre suport els colls segurament haguessin estat més costaruts.
Fins la propera.
Francesc Sabater Corral
francescsabater@hotmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada