SRI LANKA AMB BICICLETA

Les primeres pedalades per Negombo, com acostuma a succeir en qualsevol viatge, són les més difícils: el pes de les alforges, les altes temperatures i marcada xafogor, el fet d’haver de circular per l’esquerra i sobretot la necessitat d’adaptar-nos a l’estil de conducció local alenteixen la nostra marxa. Aviat constatem que aquí tothom envaeix els marges de les carreteres, avança sense gaires miraments i toca el clàxon de forma insistent, generant-nos importants dosis d’estrès.

Ens dirigim cap a Polonnaruwa i a mig camí, a Dambulla, aparquem les bicis per visitar el famós “Temple de la cova”. Es tracta d’una enorme balma que s’ha anat cobrint amb el pas dels segles i que engloba 5 coves principals amb pintures, estàtues i dagobes d’uns 2000 anys d’antiguitat. La visita val molt la pena, i ens sorprèn la gran quantitat de Budes a l’interior de les grutes. Segons sembla, els diferents monarques han contribuït en el decurs dels anys a embellir l’indret i, particularment, trobo que és una de les visites més espectaculars de Sri Lanka.

Fem nit a Sigiriya, població dispersa situada al centre del país, i l’endemà, a primera hora, visitem les famoses restes arqueològiques, conegudes com “La roca del lleó”. Bàsicament es tracta d’una enorme roca amb les ruïnes d’un palau a la part superior i a les que s’accedeix per una espectacular escala no apta per aquells que pateixen vertigen. A mitja ascensió trobem uns frescos bellament pintats sobre la paret, amb unes dones semi despullades (deesses, serventes i/oi concubines segons diferents teories) amb ofrenes florals. Aquestes pintures són sens dubte unes de les més impressionants del país i justifiquen per si soles el pagament de l’abusiva entrada al recinte, uns 28€ per persona.

A Polonnaruwa tenim problemes per trobar allotjament i aviat descobrim la raó:  la celebració d’una multitudinària cerimònia budista justament en aquestes dates, i és que el calendari cingalès es regeix per les celebracions religioses i atrauen milers de peregrins, com anirem comprovant al llarg del viatge. Dediquem tota una jornada a visitar les ruïnes d’aquesta antiga capital que va desplaçar Anuradhapura allà pels segles XI-XII degut a la pressió dels invasors indis.

Recorrem amb les nostres bicicletes l’enorme extensió de restes arqueològiques; al llarg de 8 Km trobem una successió de temples, estàtues gravades en roca, piscines, dagobes...és increïble la quantitat de monuments presents en aquest recinte. Gairebé al final del recorregut descobrim la cirereta del pastís, el Gal Vihara, quatre escultures de Buda en diferents posicions esculpides sobre una immensa roca de granit i que estan considerades com uns dels millors exemples de l’art  cingalès. Al final de la visita el nostre comptaquilòmetres registra 15 Km durant 8 hores, i tot sota un sol de justícia, però ha valgut molt la pena.

Tombem cap al sud disposats a escalar les terres altes, però abans fem parada a Mahiyanganaya, una d’aquelles poblacions de nom impronunciable i que es troba fora dels circuits turístics. Pel camí ens sorprèn la quantitat i varietat de fauna que ens surt al pas: varans, cigonyes, galls dindis, els enormes i vistosos calaus, etc...A partir d’aquí la ruta es complica, passant dels 100 metres de sortida als 900m enmig de fortes ràfegues de vent. Ens trobem pedalant una de les carreteres més espectaculars del món, coneguda com “Daha ata wanguwa” o la carretera de les 18 corbes que recorda i molt l’ascensió al mític Alpe d’Huez. A la vora de l’asfalt grups de micos ens observen mentre tucs-tucs i algun camió ens animen. Adalt, un Buda seient corona la pujada i ens contempla amb expressió plàcida.

Continuem, ara per un terreny sinuós, i en un revolt frenem sobtadament  per no atropellar un preciós llangardaix de color verd que, al veure’s amenaçat, canvia el color del seu cap a vermell, és al·lucinant;  més endavant estic a punt de trepitjar una serp al marge de la carretera, i a jutjar per l’expressió espantada d’un vianant, sembla que podria ser verinosa...

Som a Kandy, una de les ciutats més atractives de Sri Lanka i capital de la província central. Aquesta població, emplaçada a uns 500 metres d’alçada, destaca sobretot per dues coses: el temple de la dent de Buda, que presumptament conté la relíquia més venerada del país, i la celebració de l’Esala Perahera, l’increïble festival budista que se celebra durant 10 dies durant els mesos de juliol/agost. Es tracta d’una processó d’elefants guarnits amb mil colors i llumetes que comença al vespre i s’allarga durant les primeres hores de la nit, envoltats de músics amb gralles i timbals i ballarins vestits amb robes tradicionals  que dansen ritmes hipnòtics. El nombre d’elefants va en augment així que s’esgoten els dies, i  s’assegura que el darrer dia desfilen plegats més d’un centenar de paquiderms. L’ambient evoca les Mil i una nits i ens transporta a una altra dimensió.

Ara bé, també cal destacar la saturació dels carrers per on han de passar els elefants, majoritàriament ocupats pels veïns que no es volen perdre la desfilada. Des de primera hora del matí les famílies s’asseuen a les aceres i cantonades disposades a matar el temps fins a l’arribada del vespre, moment en que gairebé no es pot accedir al centre de Kandy. A més, sorprèn la gran quantitat de policies que registren el públic amb la finalitat d’evitar qualsevol incident entre la majoria budista i la creixent comunitat musulmana.

Recuperem la bicicleta i continuem el nostre viatge, aquest cop entremig de les muntanyes. L’etapa esdevé dura, havent de superar 1400 metres de desnivell. Sortida caòtica de Kandy, aviat ens trobem encarant les primeres rampes. A mesura que guanyem alçada i ens apropem a Nuwara Eliya observem com proliferen les plantacions de te.. A pocs quilòmetres de la població les forces se’ns acaben i ens veiem obligats a fer parada en un restaurant de carretera i engolir amb avidesa un bol d’arròs amb dhal.

Nuwara Eliya ens rep amb un xàfec. Som a 1900 metres d’altitud i, aprofitant que ens trobem a la zona productora de te més important del país, ens aturem en una de les cases de te existents annexes a les plantacions per degustar una tasseta, en aquest cas al St Clair’s tea center, a Hatton.

 

Desfem tot el desnivell guanyat ahir baixant per inacabables corbes entremig d’extensions enormes de plantes de te. Ocasionalment coincidim amb el famós tren turístic que uneix les poblacions de Nuwara Eliya i Ella i sentim les queixes d’algun motxiller sobre la seva massificació.

La nostra idea era pedalar fins a Dalhousie per pujar al mític Adam’s Peak, muntanya sagrada per a les 3 principals religions de Sri Lanka, però dóna la casualitat que el calendari coincideix amb una Poya o festivitat religiosa, que és quan l’ascensió en aquest pic registra la màxima afluència de peregrins, pel que abandonem la idea (les referències que tenim indiquen diverses hores de col·lapse en algun dels 5200 graons de la ruta).

De nou ens trobem escalant marcades rampes per assolir Haputale, una agradable població situada en una carena a 1430 metres d’alçada i, a l’igual que Nuwara Eliya, envoltada de plantacions de te però amb una atmosfera més relaxant i sobretot amb unes vistes increïbles, possiblement les millors del país.

Desgraciadament ahir em vaig adonar que el cable dels canvis se m’havia esfilagarsat i avui em toca escalar 60 Km sense canviar el plat petit per evitar trencar-lo totalment. Aconseguim arribar al poble i l’endemà decidim visitar la fàbrica de te Lipton així com el mirador, situat muntanya amunt, des d’on la llegenda assegura que el fundador de la famosa marca de te, l’escocès Sir Thomas Lipton, controlava els seus treballadors mentre recol·lectaven la fulla de la preuada infusió. 

De Haputale baixem cap a Wellawaya abandonant definitivament les terres altes i els seus camps de te. A mig camí, a Bandarawela, decideixo provar sort amb un mecànic de bicicletes i, contra tot pronòstic i emprant una important dosi de voluntat, aconsegueix substituir el meu cable de canvis. A peu de carretera visitem el temple de Dowa Rajamaha Viharaya amb el seu Buda esculpit a la roca d’uns 2000 anys d’antiguitat










A continuació creuem l’atapeïda i molt turística Ella per endinsar-nos en un frenètic descens a través de la reserva natural de Rawanaella. Paisatge espectacular, profundes gorges, vegetació exuberant, i una variada fauna ens acompanyen mentre gradualment anem perdent alçada. Finalment arribem a Wellawaya on aprofitem per visitar una de les estàtues de Buda més altes del país esculpida sobre la roca (15m), el Buduruvagala, flanquejada per altres 6 estàtues també de gegantines proporcions i amb restes de pintura original. L’indret no és gaire conegut i segons la meva opinió és una de les visites que més val la pena de Sri Lanka. A més, la pista que mena a l’indret és molt freqüentada per aus: blauets, calaus, galls dindis, aus rapinyaires, etc...

En aquest punt decidim “aparcar” les bicicletes per 3 dies i en transport públic visitar Galle, al sud-oest del país, i és que ens sabia greu deixar de banda aquesta població, famosa per comptar amb la fortalesa més gran d’Àsia. Suposo que és injust menystenir Galle, reconec que darrere les seves muralles s’hi troben edificis colonials interessants i que l’ambient és molt agradable i relaxant, però potser els seus carrers tan polits i la proliferació de botigues de souvenirs em deixen el regust de museu a l’aire lliure, i trobo a faltar el bullici, colors, l’animació i, en definitiva, la vida dels carrers de la resta del país.

De tornada a Wellawaya (6 hores en bus per recórrer 209 Km...i dempeus!), recuperem les bicicletes i ens dirigim a la costa oriental, a Arugam Bay. El perfil és totalment pla i la ruta passa a la vora de reserves naturals, una bona ocasió per descobrir la fauna local, però desgraciadament el temps ens apressa i optem per continuar endavant. A mida que ens apropem a la costa augmenta la calor,  ramats de búfals d’aigua s’acumulen als bassals competint per un espai...Som en cap de setmana i pel camí trobem casaments que, segons sembla, es concentren en aquesta època de l’any; ens sorprèn sobretot la vistositat de les núvies, lluint vestits tradicionals i sofisticats pentinats.

        

Arugam Bay ens sorprèn per la concentració de turistes a la recerca d’onades, i és que aquí el surf és l’activitat predominant. El carrer principal, que coincideix amb la carretera, està ocupat per bars, restaurants i hotels, configurant un ambient que, a una escala molt més reduïda, em recorda molt al de Lloret o Calella. És curiós com el paisatge humà canvia radicalment en pocs quilòmetres: només creuar el pont que uneix Arugam Bay amb la veïna Pottuvil desapareix qualsevol rastre de turisme i es recupera la normalitat.

Recórrer la costa oriental, des d’Arugam Bay fins a Jaffna, ens ocuparà 4 jornades amb un patró comú: quan més al nord, més calor i més marcat el vent de component sud-oest, és a dir, que entra per la nostra esquerra. Això, juntament amb el quilometratge (més de 100 Km diaris, en un cas fins a 144 Km) fa que arribem als finals d’etapa una mica tocats. Un altre denominador comú és que quan més al nord, menys poblets, serveis i gent, i un clar predomini de l’ètnia tàmil i la cultura hindú.

La primera etapa ens du fins a Batticaloa, població molt tocada pel tsunami del 2004 que va afectar tota la costa de Sri Lanka i que va ocasionar 31000 víctimes. Ens impressiona veure un temple inclinat per la força de l’aigua o conèixer històries de primera mà com la dels nois que van salvar la vida...per assistir a missa al precís moment en que es desencadenava la catàstrofe.

Continuem el recorregut per la costa iniciant la pedalada a les 06’45h; l’objectiu és recórrer el màxim de distància abans de les 11h, que és quan la calor comença a picar de debò. Creuem diversos ponts que salven llacunes on abunden les àligues peixateres, ibis, petits llangardaixos, varans, etc...A més, sembla que no és aconsellable apropar-se més del compte a l’aigua ja que també hi ha cocodrils. A les escasses poblacions buidem ampolles de refrescos i mengem el que trobem, des de fruita i cocos fins a pastes, arròs amb curry, etc...la qüestió és reposar forces per continuar. A tan sols 16 Km de Trincomalee  ens sorprèn un tempesta d’aquelles que marquen època. Ens esperem aixoplugats en una llotja de peix 1 hora però s’està fent fosc i el cel no fa pinta d’escampar, de manera que optem per continuar sota la pluja (quin remei!).

Finalment arribem en un estat lamentable, crec que en la meva vida m’havia mullat tant. Recordo que alguns carrers l’aigua s’hi acumulava cobrim la meitat de la roda i que pedalàvem confiant de no clavar les rodes en un forat.

Trincomalee ens sorprèn  per la seva ubicació privilegiada que fa que hagi qui la consideri una de les ciutats més boniques d’Àsia. Situada a l’extrem nord de la badia de Koddiyar, delimita un port natural preciós amb platges que conviden al bany i un fort holandès, el més gran de Sri Lanka, amb un interessant temple hindú al seu interior. Des d’aquesta població les embarcacions surten a la recerca de la balena blava, el mamífer més gran de la Terra i un dels principals atractius turístics.

Des de Trincomalee ens dirigim cap a Mullaittivu, a uns 100 Km, una petita ciutat costanera al nord del país. En aquest tram de la costa notem  les seqüeles del conflicte armat que va enfrontar l’exercit governamental amb la guerrilla dels Tigres Tamils LTTE i que va acabar traumàticament al 2009. Si bé s’han esborrat la majoria de cicatrius d’aquesta guerra i s’ha reobert la zona al turisme, és cert que la gent té un caràcter diferent al de la resta del país: aquí gairebé ningú no somriu, certes mirades et fan sentir incòmode i no percebem l’alegria que predomina en altres regions: imagino que és el preu que han de pagar els perdedors, en aquest cas l’ètnia Tamil.

A mitja etapa, a Pulmoddai, busquem una barca que ens ajuda a travessar la llacuna de Kokkilai i que ens estalvia 24 Km. La navegació és molt agradable, en companyia de grups de pelicans i sota la mirada d’àligues peixateres, realment sembla que estiguin dins d’un reportatge de National
Geographic.

La darrera etapa ens duu cap a Jaffna, a l’extrem nord del país. Pedalem sota un sol de justícia i patint el vent més fort de les darreres etapes. Creuem l’Elephant Pass, una estreta carretera que uneix la península de Jaffna amb la resta del país. En un extrem d’aquest pas, un memorial militar recorda el bàndol vencedor de la guerra, precisament en un dels escenaris on més s’hi van acarnissar els dos bàndols.

Arribem a Jaffna força tocats, la intensitat del vent ha anat en augment durant les darreres hores. Un bon sopar ens reconforta, en especial l’increible curry de cranc del que encara me’n recordo...

A primera hora del matí visitem l’espectacular temple hindú Nallur Kandaswamy Kuvil, un dels típics temples hindús del nord de Sri Lanka i sud de l’Índia de forma acampanada i color daurat que atrau força fidels. Arribem en un moment de “puja” o presentació d’ofrenes, i al·lucinem contemplant com els homes, despullats de cintura cap amunt, rodolen pel terra “fent la croqueta” i recorren d’aquesta manera tot el perímetre del temple, difícil d’entendre...

Seguidament prenem el tren fins a Anuradhapura (desgraciadament no ens queda temps per fer-ho amb bicicleta). Des d’aquesta ciutat fem diverses visites “obligades” movent-nos amb bus: el Buda d’Aukana, magnífica estàtua de més de 12 metres de Buda esculpida en una roca allà pel segle V, un dels millors exemples d’escultures de Sri Lanka i que a mi em va deixar amb la boca oberta, i el complexe de Minhitale, un recinte arqueològic amb diversos monuments religiosos budistes: estupes, dagobes, estàtues de Buda, més estupes i dagobes...i nombrosos grups de fidels que devotament escalem les inacabables escales que menen al monticle des d’on, segons la llegenda, es va escampar el budisme per Sri Lanka.

Vam abandonar Anuradhapura sense visitar la ciutat antiga  seguint els consells d’altres viatgers que comenten que, si ja s’ha visitat Polonnaruwa, potser no val gaire la pena. Nosaltres prioritzem continuar pedalant, i d’aquesta manera, pugem de nou  damunt la bici i ens dirigim cap a la costa oest, cap a Puttalam, per una carretera molt relaxant amb poca circulació. Uns rètols pel camí adverteixen del risc d’elefants creuant l’asfalt...

Puttalam ens sorprèn per la forta presència de musulmans. Som a tan sols  un centenar de quilòmetres de Negombo, destí final del nostre periple. Abans, però, tenim temps de visitar l’interessant mercat de fruita i verdura i la llotja, on tothom es presta a ser fotografiat.

La darrera etapa transcorre entre palmeres per una carretera paral·lela a la costa que gradualment va sumant trànsit. Aprofito per beure el deliciós nèctar dels darrers cocos mentre introdueixo l’adreça del nostre allotjament al Google Maps; tot i així ens perdem en un parell d’ocasions pels carrers de Negombo  però finalment arribem al nostre destí on recuperem les caixes de cartró per col·locar les bicicletes.

El darrer dia a Sri Lanka optem per visitar la capital, Colombo, a una escassa hora en autobús. D’aquesta manera, davant del passeig marítim Galle Face Green, sota l’ombra dels gratacels abocats sobre l’oceà, ens acomiadem d’aquest magnífic país.

ETAPA	INICI	FINAL	KM
1	Negombo	Kurunegala	76
2	Kurunegala	Sigiriya	82
3	Sigiriya	Polonnaruwa	58
4	Polonnaruwa	Mahiyangana	96
5	Mahiyangana	Kandy	76
6	Kandy	Nuwara Eliya	77
7	Nuwara Eliya	Avissawella	107
8	Avissawella	Opanayake	78
9	Opanayake	Haputale	62
10	Haputale	Wellawaya	81
11	Wellawaya	Arugam Bay	110
12	Arugam Bay	Batticaloa	117
13	Batticaloa	Trincomalee	144
14	Trincomalee	Mullaittivu	99
15	Mullaittivu	Jaffna	117
16	Anuradhapura	Puttaram	77
17	Puttaram	Negombo	102
TOTAL			1559

            

Viatge realitzat entre el 14 d’agost i l’11 de setembre de 2018 per Montse Giravent i Francesc Sabater

francescsabater@hotmail.com