Finalment hem aconseguit superar el temut Kunzam La (4551m) i connectar amb l'autopista Manali-Leh (aixo d'autopista s'ha de llegir amb generositat) amb minims desperfectes, tan sols la roda del darrera de la bicicleta que em fa un joc estrany pero que crec que aguantara. A partir d'aqui tot ha estat remuntar la vall de Lahaul fins arribar a Keylong i a continuacio endinsar-nos en "terra ignota", es a dir, un seguit de 5 jornades on hem creuat els seguents colls: Baralacha La (4918m), Nakeela La (4937m), Lachulung La (5077m) i finalment el Taglang La (5328m), aquest ultim considerat com el segon coll ciclable mes alt del mon i que vam haver de superar a corre cuita ja que durant el descens va comencar a nevar. Durant aquestes jornades hem dormit en unes tendes habilitades pel cami on ens han ofert serveis basics sense els quals no haguessin pogut continuar. El contacte amb els seus propietaris ens ha servit per aprofundir en el coneixement de la realitat d'aquestes muntanyes i dels seus habitants a l'hora que hem pogut constatar els perills que amenacen la supervivencia del poble tibeta: l'amenaca xinesa que cada vegada amb mes insistencia esta presionant l'India per modificar les fronteres i gestionar aquest darrer refugi i el canvi climatic que esta buidant les geleres i preocupa el sector turistic.
Aquesta mateixa tarda hem arribat a Leh, la capital del Ladakh. Estem contents, de fet hem assolit l'objectiu que ens vam proposar al sortir de Barcelona. Per arrodonir-ho dema mateix tramitarem el permis per escalar el Khardung La (5600m) ates que es troba situat en una zona propera a la frontera amb al pakistan i per tant una zona calenta.
1 comentari:
genial!
veig que aquesta gent, malgrat tot, té molt sentit de l'humor (la foto 4 és insuperable!).
Publica un comentari a l'entrada