Per fi som a Rekong Peo, punt d'inici de la nostra ruta. Arribar fins aqui ha resultat estressant, primer per la calor asfixiant de Delhi i els problemes amb les alforges de la Montse, finalment resolts. Seguidament un viatge nocturn en bus de 9 hores fins a la capital de l'estat de Himachal Pradesh, Shimla, i per acabar hem empalmat llogant un taxi (el fet de col.locar les bicis al sostre mereix un capitol apart) i continuant durant 8 hores mes fins arribar a Rekong Peo. Ahir ho veiem tot negre, fruit dels nervis de vigilar constantment les bicis i de no haver dormit, pero avui ja descansats es una altra cosa. Som a 2300 metres d'alcada i per comencar a aclimatar-nos hem pujat poc a poc a un monestir budista emplacat 200 m mes amunt. El paisatge, alpi i molt tancat, te com a eix vertebrador el riu Sutlej. Darrerament s'esta explotant mitjancant la construccio de preses hidroelectriques que dit sigui de pas ens omple el cami de pols. Coronant la vall es troba el Kinner Kailash que amb els seus 6050m no s'ha de confondre amb el seu homoleg xines i objecte de peregrinacio de diverses religions. Ens comencem a situar i a assimilar que som al Tibet tot i que en aquest poblet encara domina la cultura hindu.
Aixi doncs un cop tramitar "L'Inner Line Permit", un permis especial per transitar les valls de Kinnaur i Spiti ates la seva proximitat a la frontera xinesa, dema ens disposem a pedalar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada