Aterrem a Portland, Oregon, sota
un sol de justícia i aviat comencem a entendre el perquè, any rere any, Portland encapçala el llistat de ciutats
bike-friendly a nivell nacional: al
mateix aeroport, seguint les indicacions de ciclistes voluntaris, trobem un espai habilitat amb eines per muntar les
bicicletes, inflar les rodes... així com un punt on reciclar les caixes de cartró
que duem des de Barcelona.
A la sortida, un carril-bici
esquiva el trànsit i ens mena cap al centre de la ciutat, acompanyats de
diversos ciclistes que diàriament es desplacen en aquest mitja de transport. Fa
molta calor, el termòmetre marca 
La nostra idea és pedalejar un
tram de la ruta Sierra Cascades que
té el seu inici a Seattle i finalitza
a la frontera mexicana, recorrent l’oest dels USA tot travessant els estats de Washington, Oregon i California. Aquest itinerari segueix les
indicacions proposades per Adventure Cycling
Association, prestigiosa organització nord-americana que edita mapes per
descobrir els Estats Units damunt de la bicicleta.
Iniciem el nostre recorregut pedalejant el marge dret del riu Columbia. Aquesta via fluvial, que delimita els estats d’Oregon i Washington, constitueix el 4º riu més cabalós del país i recull les aigües abocades per espectaculars cascades que atrauen gran quantitat de turistes, entre les que destaca la Multnomah falls, l’espai natural més visitat d’Oregon.
Nosaltres pedalegem entremig de
gorges i cascades seguint les indicacions de l’Historic Columbia River Highway que, amb molt d’encert, esquiva
autovies ocupades per camions enormes i trens de dimensions quilomètriques i
ens condueix per indrets de gran bellesa fins a la població de Cascade Locks, punt on enllacem amb la
ruta oficial de Sierra Cascades que
baixa des de Seattle; continuem
endavant sempre acompanyats del riu fins a Hood
River i aquí tombem cap a la dreta, cap al sud, encarant l’imponent Mount Hood. A Hood River entrem dins d’un supermercat Wallmarkt per avituallar-nos i ens sorprenem en sentir parlar
castellà a diverses persones, clients i empleats. Una senyora de l’estat de Guerrero (Mèxic) m’explica que ens
trobem en una zona agrícola molt fèrtil i que tant ella com nombrosos
compatriotes porten més de 30 anys treballant al país, sobretot “a la huerta”.
Aviat, en contemplar el paisatge, comencem a lligar caps: som al bell mig d’una zona volcànica,la “Cascade Volcanic Range”, i les successives erupcions de volcans com el Mt Rainier o el Mt Hood, han creat un sòl ric en sediments que permet el conreu de préssecs, pomes, albercocs...
Escalem el primer coll d’una
llarga llista que sumarà uns 25000 metres positius de desnivell a
l’acabament del nostre viatge. Superem
el Bennet Pass (1423m) i acampem a la
base del Mt Hood que, tot i
trobar-nos a les darreries de l’estiu, encara llueix diverses plaques de neu
als seus contraforts. El càmping és força bàsic, com tants altres al llarg del
país, i les parcel·les es troben disseminades dins d’un bosc d’arbres immensos;
compta amb aigua potable, un espai on encendre foc i casetes de fusta amb vàter
sense piques ni dutxes.
Els següents dies pedalegem
travessant boscos molt densos de pins que ens criden l’atenció per la seva
alçada, molt superior als que tenim a casa nostra. Els escassos vehicles que
trobem són camions carregats amb troncs enormes i alguna caravana ocasional que
aprofita els darrers dies del període estiuenc.
Seguim escalant colls, ara el Santiam Pass (1468m) i pedalejant
entremig de cràters i volcans tan espectaculars com el Mt Washington i els Three Sisters.
Pel camí, observem els cadàvers de més d’un cérvol atropellat als marges de
l’asfalt.
Des de Bend, una agradable localitat situada al mig d’Oregon i que compta amb tota mena de serveis, ens disposem a seguir la ruta d’Oregon Scenic Byway. Som a la zona de Cascade Lakes i es tracta possiblement un dels trams més bells de tot el recorregut. Iniciem l’etapa amb una pujada suau però constant de
L’endemà encarem l’ascensió al Windigo Pass (1773m) pedalejant
La pujada al Crater Lake National Park és dura i travessa antigues colades, restes d’anteriors erupcions que han configurat un paisatge erm i desolat. Som a uns
Recollim la tenda i prosseguim el
nostre itinerari per uns espais força despoblats on només la presència d’algun
nucli habitat com Prospect o Butte Falls ens permet avituallar-nos.
El terreny, ondulant, ens mena fins al Willow
Lake, just a la base del volcà Mt McLoughlin
, un altre dels volcans integrants de la “Cascade
Volcanic Range”. L’endemà continuem amb l’ascensió fins a coronar un
desnivell de Canviem d’estat però continuem pedalejant enmig de volcans. Entre el Mt Shasta i el Mt Lassen, ambdós d’origen volcànic, trobem unes precioses cascades, les Burney Falls, que el president Roosevelt va catalogar com “la vuitena meravella del món” i que justifiquen una aturada al càmping annex.
A Weed coneixem l’Alfredo, un mexicà nacionalitat nord-americà que llueix una gorra de veterà del Vietnam. En explica com va arribar al país al 1963 i com de seguida va rebre la carta per allistar-se per un any. Diu que el reclutament comportava importants avantatges: obtenció de la nacionalitat, deduccions fiscals, reconeixement social, descomptes en diversos serveis...També comenta els traumes que li han quedat d’aquella època i que de certs episodis prefereix no parlar-ne.
L’ascensió al Lassen Volcanic National Park
resulta dura, potser perquè està situada al final de l’etapa. La bellesa
d’aquest espai, però, compensa l’esforç. El parc ens ofereix racons
extraordinaris com Manzanita Lake, Helen Lake o les fumaroles de Bumpass Hell, una àrea amb marcada
activitat geotèrmica. A la zona d’acampada trobem, una nit més, caminants que
segueixen la ruta de “Pacific Crest Trail”,
un recorregut de llarga distància que connecta Mèxic amb Canadà i que
coincideix en gran part amb el nostre itinerari.
Continuem el nostre periple i
arribem a Tahoe Lake, una enorme
massa d’aigua dolça que constitueix el llac alpí més gran dels USA i que separa els estats de Nevada i California. Just
abans d’arribar a la població de South Lake
Tahoe divisem Emerald Bay, un
entrant del llac que evoca els fiords escandinaus i que inclús compta amb una
fortalesa anomenada Vikingsholm.
Seguidament ens dirigim cap al Yosemite National Park però pel camí hem
de superar alguns dels colls més exigents de tota la travessa: el Luther Pass (2359m), el Monitor Pass (2534m), el Devils Gate Pass (2292m), el Comwey Pass (2483m) i, finalment, el Tioga Pass (3031m), punt d’entrada al parc. Entremig , just a la
base d’aquest darrer coll, s’hi troba l’impressionant Mono Lake, un llac salat enmig d’una vasta extensió
de terreny àrid amb curioses formacions geològiques a les seves ribes.
Al vespre, mentre muntem la
tenda, una dona surt d’una autocaravana i s’acosta a la nostra parcel·la;
comenta que ens ha vist pel camí i que ha pensat que tindríem gana, oferint-nos
un bol amb amanida freda de patata, tot un detall!
Lee Vining és la població situada a la vora del Mono Lake i punt d’inici del Tioga Pass. La pujada, de 964 metres de
desnivell, es fa al llarg de 19 Km i culmina a la caseta d’entrada al parc.
Aquest és sens dubte el parc més transitat de tots els que visitarem i, a
sobre, el nostre pas coincideix amb cap de setmana, el que explica la inacabable
processó de vehicles que ens acompanyen. Acampem a la zona alta del parc i
aprofitem per visitar les nostres primeres sequoies gegants al bosc de Tuolumne abans de submergir-nos dins les
zones més populars del parc, el Yosemite Valley.
La zona d'acampada, com gairebé tots els càmpings de California, està infestada per una plaga de rossegadors que s'anomenen Chipmunk o esquirol ratllat que aprofiten el més mínim descuit per endur-se el menjar.
Una vegada fetes les fotos
obligades al Capitan i al Half Dome, i després de passar la nit en
un dels càmpings estatals que afortunadament reserven places als visitants que
accedeixen al parc en bicicleta o a peu (si no fos així seria impossible
pernoctar ja que les reserves estan esgotades des de fa mesos), abandonem el
parc en direcció Wawona. Acampem a la
vora del Bass Lake i, a mitja nit,
ens desperta el soroll d’una autocaravana que intenta foragitar uns óssos que
s’han acostat més del compte a la seva parcel·la. Nosaltres, com cada nit,
tanquem el menjar dins les caixes anti-óssos presents a tots els càmpings on
consta la presència d’aquest plantígrad.
La ruta discorre pel Pine Flat Lake, un dels espais on més es
nota la sequera que està patint California.
A tots els càmpings trobem rètols recordant la gravetat de la situació i
instant els campistes a estalviar aigua. En un d’aquests càmpings, just a
l’entrada dels serveis higiènics, observo una enorme taràntula negra i peluda
que s’encongeix dins d’un forat...
Seguidament tornen les rampes per
tal d’accedir al nostre objectiu, el Sequoia
& Kings Canyon National Park.
L’etapa, íntegrament de pujada, s’inicia als 497m d’alçada i conclou als 1980m.
A mig camí, uns operaris que estan talant arbres infestats per una plaga
d’escarabats ens obliguen a creuar la zona dins d’un 4 X 4 durant
aproximadament 2 Km per tal d’evitar possible accidents.
Pedalegem enmig de boscos de
sequoies gegants entre les que destaca el famós “General Sherman”, que amb els seus 83 metres d’alçada està
considerat l’ésser vivent amb major quantitat de biomassa de la Terra. I, quan
ja ens pensàvem que abandonaríem la zona de parcs sense veure cap ós, descobrim
en una explanada del bosc una femella amb 2 cadells passejant tranquil·lament,
aliens a l’expectació que generen entre
la munió de turistes que s’hi aboquen a la recerca d’una foto.
Abandonem les alçades en un
vertiginós descens d’uns 2000 metres de desnivell que travessa en la seva part superior
espectaculars boscos de sequoies fins a la conca de California, regió agrícola per excel·lència coneguda com a Central Valley. En aquest punt optem per variar els nostres plans i
dirigir-nos cap a San Francisco,
creuant en diagonal el centre de l’estat.
La ruta ens du a conèixer una
vessant de California que
habitualment resta ignorada pel turisme. Terreny pla i eixut oportunament regat
que possibilita l’existència d’enormes plantacions de tarongers, cotó,
oliveres, magranes, etc...100% agrícola amb mà d’obra llatina, bàsicament
mexicans que en alguna població representen la majoria del cens.
Pedalegem a través de Fresno, Los Banos...devorant quilòmetres a
través d’una vasta extensió de terreny, i dormim en motels a peu de carretera.
Des de Los Banos escalem una perillosa carretera, gairebé sense carril
lateral que ens separi dels enormes camions que es dirigeixen cap a San Francisco, durant més de 20 Km i a
uns 36ºC de temperatura. Creuem la serralada prelitoral i assolim un discret
altiplà on s’hi multipliquen les explotacions agràries. D’aquesta manera
arribem a l’estació de transport públic de Gilroy,
on carreguem les bicicletes a la plataforma davantera d’un autobús, evitant
així la conflictiva entrada a San
Francisco.
A San Francisco romandrem 4 dies durant els quals descobrirem els
seus carrers costeruts, pedalejarem per sobre del famós Golden Gate fins a Sausalito
i recorrerem a peu els seus racons més populars: Chinatown, Russian Hill, etc...És una ciutat agradable que ens
sorprèn per l’elevada densitat de homeless al centre de la població, així com la presència massiva de mà d’obra
llatina. Una altra curiositat és que, sent
la fase final de les eleccions presidencials, pensàvem que trobaríem els
carrers inundats de propaganda però la realitat és que gairebé no detectem
indicis de la campanya electoral.
Un matí, mentre pedalegem pels
carrers de la ciutat a la recerca de l’oficina de correus USPS per recollir els
nous mapes amb la ruta fins a Los Angeles,
ingressem per error a l’autopista. De
cop i volta, quan tot just hem recorregut 20 metres de la rampa d’accés, sentim
udolar unes sirenes al nostre darrere i seguidament dos policies amb les seves
intimidants Harley-Davidson ens
envolten enmig de crits: “What are you doing?”
Afortunadament aviat es resol el malentès i tot queda en un ensurt...
Des de San Francisco recorrem la costa central californiana en direcció Los Angeles amb la companyia de l’oceà Pacífic sempre a la nostra dreta. Els paisatges són increïbles, badies i platges de sorra blanca s’alternen amb penya-segats i balconades naturals que conviden a la contemplació. Al llarg d’una setmana gaudim de postes de sol idíl·liques així com d’un clima ideal per la pràctica del ciclisme.
Destaca el tram de Big Sur , que és la porció de costa
compresa entre El Carmel i San Simeon. Aquesta regió era una de les zones més
aïllades i remotes de l’estat i no va ser fins al 1937 quan, gràcies a la
construcció d’una carretera que va comptar amb l’aportació de presoners
condemnats a treballs forçats, es va començar a obrir al món. Actualment, La Highway 1 travessa parcs com el Pfeiffer Big Sur State Park i al llarg del seu recorregut espectaculars viaductes permeten superar la
difícil orografia. Aquesta via és transitada per luxosos vehicles esportius com
els omnipresents Chevrolet Corvette que evoquen el glamour de la Côte d’Azur
francesa...
També creuem poblacions històriques
com Santa Cruz o Monterey tot i que les restes colonials són més aviat discretes. Pel
camí és possible observar fauna local com elefants i corbs marins, dofins,
colibrís...inclús el còndor sobrevola les escarpades roques de Big Sur.
Precisament a Monterey coincidim amb un matrimoni quàquer que crida l’atenció per la seva manera de vestir: ell de forma rigorosa, amb armilla i pantalons foscos i camisa blanca, i ella amb vestits folgats, capa i un graciós capell. Ens comenten que viuen a la costa est i que estan fent turisme per California, si bé confessen que enyoren la verdor de la seva terra. També ens expliquen com els seus ancestres van arribar a les costes nord-americanes provinents d’Holanda, fugint de les persecucions religioses del segle XVII.
Una mica més avall, a l’alçada de
San Luis Obispo, la ruta es desvia
transitòriament cap a l’interior i de nou observem explotacions agràries i
collita de maduixes, carxofes, carbasses.... Ens crida l’atenció la presència
de nombrosos rètols a la recerca de mà d’obra escrits en castellà “Se buscan piscadores”. La proximitat de
Mèxic es fa evident en la nombrosa oferta gastronòmica, “Taquerias” que anuncien burritos,
tamales, enchiladas...
Aviat observem com el trànsit s’incrementa a mesura que ens apropem a Los Angeles. Les poblacions es multipliquen: Oxnard, Santa Barbara, Carpinteria, Ventura...La ruta que seguim esquiva sempre que pot les principals artèries i ens mena per carrils-bici agradables que permeten contemplar surfistes intentant difícils piruetes.
Continuem pedalejant per una zona
molt bella d’alt valor ecològic, el Point
Mugu, i que al ser diumenge registra un escàs trànsit de vehicles. Des de
la bicicleta contemplem l’anada i vinguda de dofins, alguna llúdriga i el vol
de pelicans. Seguidament creuem Malibú
i, finalment assolim les platges de Santa Monica, a uns 45 minuts en bus del centre de Los Angeles.
L’endemà, a l’hora d’esmorzar,
compartim taula amb la senyora Norma, natural d’El Salvador i que, com gairebé
tothom aquí, es troba en situació irregular. Ens explica una història sòrdida
sobre com va aconseguir entrar al país: contacte amb màfies, transport per
diversos països d’Amèrica Central a bord de “La Bèstia”, tren tristament famós
pels drames que se succeeixen al seu interior, suborn de policies de frontera,
travessa nedant de rius i finalment trasllat, ja dins del territori
nord-americà, d’immigrants apilonats en el fons d’una furgoneta durant hores
inacabables mentre el “coyote” demana silenci... Sembla que la senyora Norma fa
temps que ha vessat totes les llàgrimes.
Francesc Sabater Corral
francescsabater@hotmail.com
|
ETAPA
|
INICI
|
FINAL
|
KM
|
|
|
|
|
|
|
1
|
Portland
|
CascadeLocks
|
69
|
|
2
|
CascadeLocks
|
Govermet Camp
|
113
|
|
3
|
Govermet Camp
|
Detroit
|
112
|
|
4
|
Detroit
|
Sisters
|
111
|
|
5
|
Sisters
|
Bend
|
46
|
|
6
|
Bend
|
CrescentLake J.
|
133
|
|
7
|
CrescentLake J.
|
DiamondLake
|
68
|
|
8
|
DiamondLake
|
Union Creek
|
74
|
|
9
|
Union Creek
|
Willow Lake
|
78
|
|
10
|
Willow Lake
|
Ashland
|
71
|
|
11
|
Ashland
|
Weed
|
122
|
|
12
|
Weed
|
LakeBritton
|
105
|
|
13
|
LakeBritton
|
Lassen Volcanic NP
|
71
|
|
14
|
Lassen Volcanic NP
|
ChildsMeadowsResort
|
65
|
|
15
|
ChildsMeadowsResort
|
Quincy
|
102
|
|
16
|
Quincy
|
Sierraville
|
84
|
|
17
|
Sierraville
|
SouthLakeTahoe
|
102
|
|
18
|
SouthLakeTahoe
|
Walker
|
104
|
|
19
|
Walker
|
Lee Vining
|
92
|
|
20
|
Lee Vining
|
Yosemite NP
|
76
|
|
21
|
Yosemite NP
|
Yosemite NP
|
56
|
|
22
|
Yosemite NP
|
BassLake
|
93
|
|
23
|
BassLake
|
Pine Flat Lake
|
92
|
|
24
|
Pine Flat Lake
|
SquawValley
|
29
|
|
25
|
SquawValley
|
GrantGroveVillage
|
50
|
|
26
|
GrantGroveVillage
|
ThreeRivers
|
92
|
|
27
|
ThreeRivers
|
Fresno
|
111
|
|
28
|
Fresno
|
Los Banos
|
120
|
|
29
|
Los Banos
|
Gilroy
|
84
|
|
30
|
San Francisco
|
HalfMoonBay
|
58
|
|
31
|
HalfMoonBay
|
Santa Cruz
|
83
|
|
32
|
Santa Cruz
|
Monterey
|
75
|
|
33
|
Monterey
|
PacificValley
|
108
|
|
34
|
PacificValley
|
San Luis Obispo
|
124
|
|
35
|
San Luis Obispo
|
Lompoc
|
99
|
|
36
|
Lompoc
|
Camping El Capitan
|
54
|
|
37
|
Camping El Capitan
|
Oxnard
|
106
|
|
38
|
Oxnard
|
Los Angeles
|
74
|
|
TOTAL
|
|
|
3306 Km
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada