Avui ens disposem a escalar un dels cims mítics dels Alps, el Col de l’Iseran. Desgraciadament el dia comença passat per aigua i l’amable cuiner de l’alberg ens informa que la previsió meteorològica apunta neu per sobre dels 2000 metres. No sabem què fer, anem molt justos de temps; cap a les 10’30h decidim intentar-ho ja que el clima sembla millorar. Així ens dirigim a través de la D902 per dures rampes a Ste-Foy-Tarentaise, un bonic poblet que en part recorda racons de la Vall d’Aran, on reposem forces amb un entrepà, i d’aquí, creuant algun que altre túnel semiobert per evitar el despreniment de pedres, cap a Val-d’Isère, una estació d’esquí emplaçada a la fons de la vall amb la meitat dels serveis tancats a l’estiu i que corre el risc de perdre el poc encant que li queda degut a la sobreexplotació. En aquest punt és on comença la veritable ascensió al coll, amb rampes de fins el 10%; es tracta d’un paisatge d’alta muntanya amb glaceres a les parts més altes i un vent insistent que ens acompanya fins al coll. Arribem cansats, coincidint amb corredors que estan celebrant una prova d’alta muntanya. A la botiga de records annexa al restaurant que es troba al coll s’hi troben samarretes que anuncien el Col de L’Iseran (2770m) com el més alt d’Europa. Comento a la depenenta que això serà amb permís del Col de la Bonette (2802m) que amb una mica de sort haurem d’escalar d’aquí a uns dies, però ella porta preparada la resposta: el Col de la Bonette és la carretera més alta però no el coll !!
Ens abriguem amb tot el que duem dins les alforges i emprenem un vertiginós descens fins a Lanslebourg, on ens consta que existeix un altre alberg de joventut. Ens trobem encara dins el departament de la Savoie però hem salvat el mur que representa el Col de l’Iseran i hem ingressat dins d’una nova dimensió, La Maurienne, espai considerat com el domini ciclable més gran del món, una gran vall que conté diversos dels colls mítics que habitualment s’escalen al Tour de França.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada