Avui és una altra d’aquelles etapes per emmarcar, durilla i que no oblidarem fàcilment. La Montse té problemes amb el seient nou, sembla que no està ben regulat i des d’ahir li està repercutint al genoll però no obstant decidim tirar d’Ibuprofè i continuar amb l’etapa. Comencem la jornada escalant les rampes del Col du Lauteret (2068m). Notem que el nostre cos comença a estar entrenat i que hem dormit a uns 1650m, relativament aprop del coll, ja que la pujada resulta senzilla. Adalt una gran bicicleta blanca emplaçada a la cafeteria de l’hotel ens dóna la benvinguda. Descartem la baixada cap a Briançon per la vessant oposada perquè abans cal assolir un dels objectius claus per a qualsevol ruta ciclista als Alps: el Col du Galibier (2642m).
Trenquem a l’esquerra i ens disposem a pedalejar els aproximadament 8 Km que ens separen d’aquest coll mític, el més visitat pel Tour (ja van sobre 60 ascensions) i veritable gegant que divideix els Alps del nord dels del sud i que separa els departaments de la Savoie del dels Hautes Alpes.
La pujada se’ns complica, les rampes són dures i agraeixo la presència d’un monòlit de pedra erigit en memòria d’Henri Desgrange, el fundador del Tour, per tenir una excusa per aturar-me i recuperar les pulsacions abans d’encarar les últimes rampes. A pocs metres observem un túnel que travessa el Galibier per sota i que està prohibit als ciclistes. Resulta mortífera la darrera corba abans de coronar, amb un pendent del 12% que ens obliga a posar-nos dempeus i forçar el màxim. Les vistes superen totes les expectatives, fa un dia excel·lent i tenim les glaceres a tocar mentre que al fons, molt al fons de la vall, intuïm Briançon. La carretera per on hem pujat continua en descens, per la vessant oposada, cap a La Savoia i enllaça, a 35 Km, amb St Michel de Maurienne amb el Col du Télégraphe a mig camí. Aquesta variant constitueix una alternativa per qui decideixi obviar els colls de la Madeleine, Glandon, Croix de Fer i Alpe d’Huez i escurçar el trajecte camí de la Mediterrània.
En aquest punt ens deixem caure cap enrere via Col du Lauteret i després d’uns altres 35 Km d’infart arribem a Briançon (1239m), capital del departament dels Hautes Alpes i ciutat catalogada per la Unesco com Patrimoni de la Humanitat. El descens, de prop de 1400m, és espectacular, al llarg del qual creuem diversos túnels i sortegem petites poblacions orientades al món de la bicicleta i de l’esquí.
Desgraciadament no tenim temps per visitar el casc antic de Briançon i ens hem de conformar amb un dinar accelerat en un Mc Donalds de l’entrada de la població per continuar cap al següent objectiu, el Col d’Izoard (2360m).
El vent en contra dificulta el nostre avenç i ens fa la guitza. A mitja ascensió ens trobem amb Cervières, un poblet fotogènic amb molt d’encant, cases rústiques amb teulada de pissarra, campanars punxeguts de velles esglésies i alguna que altra façana d’adob. Continuem la pujada encarant doloroses rampes, a aquestes alçades de l’etapa tenim les cames que ens fan figa, i com ja he dit el vent no ajuda gaire. A aproximadament 1-2 Km abans de coronar es troba Le Réfuge Napoléon (1858), aquesta construcció forma part d’una xarxa de refugis disseminada per aquesta zona dels Alps que el mateix emperador va erigir amb la finalitat de proporcionar aixopluc a les tropes i que actualment funciona com a bar-restaurant.
Ja som adalt, un piló de pedra ho certifica. Un llarg descens de 33 Km ens separa de Guillestre (1030m) i ens permet apreciar formacions geològiques resultants de l’acció del fred i la neu sobre el terreny; en contra del que esperàvem, aquest tram no resulta fàcil ja que els darrers quilòmetres transcorren per una carretera estreta en una zona de preses hidroelèctriques on es reforça el vent en contra i que, tot plegat, fa que l’arribada resulti complicada i esgotadora. Nit en un hotel de la petita població de Guillestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada