Per fi som a Bishkek, capital del Kyrgystan i punt final del nostre viatge. Des d'Osh fins aqui han estat 6 dures jornades on hem acusat el cansament dels trams anteriors. A mes, el fet que s'anessin repetint els atacs de gossos ha estat definitiu per acabar plegant a uns 150 Km de Bishkek. En efecte, farts d'haver d'esquivar les escomeses dels animals hem optat per aturar un cotxe i carregar les bicicletes.
I ha estat una pena ja que si be el paisatge de la primera part d'aquest trajecte es bastant monoton, dominat per les preses del llac Kara-Kol i constant pujades i baixades, al moment de plegar ens trobavem en un indret d'alta muntanya, enmig de verdes pastures on no faltaven els genets que se'ns acostaven al vespre quan montavem la tenda per acampar i ens observaven encuriosits mentre els seus ramats de cavalls es dirigien a les iurtes. En definitiva, un paisatge per somiar.
La conduccio, pero, es temeraria; sense anar mes lluny ahir mateix vam retrobar un vell conegut, en Jeremy, un nordamerica amb qui vam coincidir fara uns 8 mesos al Tibet i que justament fa un parell de setmanes, seguint la nostra mateixa ruta, fa ser arrollat per un cotxe. Afortunadament nomes ha hagut de canviar la bicicleta, pero ell esta sa i estalvi. La mala conduccio, moltes vegades deguda a l'alcohol, juntament amb els atacs referits dels gossos (tots els ciclistes que hem trobat han sofert alguna mossegada, ja sigui a les seves propies carns o a les alforges) fan que s'hagi de valorar molt i molt be el fet de pedalejar per aquest bell pais.
D'aquesta manera posem punt i final a aquest tram de la ruta de la seda. Per nosaltres ha estat el viatge mes dur i exigent de tots els que hem fet en bicicleta.
Igualment ha estat el viatge mes enriquidor doncs no esperavem que el centre d'Asia amagues tantes sorpreses i contradiccions. Punt de trobada de diferents races i cultures, barreja de pobles que forcosament es veuen obligats a conviure mentre tracten de deixar enrere el passat recent i busquen la propia identitat. L'imperi sovietic encara es molt present en la realitat quotidiana. Tothom se'ns adreca en rus i pels carrers son ben presents els simbols de l'antic regim que mes d'un enyora. Mentrestant les diferents tensions propies de la zona amenacen amb desestabilitzar aquestes noves nacions, fins a l'extrem que paisos com Kyrgystan corren el risc de veure's partits en 2, un sud islamic sota la influencia dels moviments seccesionistes radicals i un nord mes orientat cap a l'orbita occidental.
El mateix es podria dir del Tajikista, on ja a mitjans dels 90 guerrillers islamistes van ocupar la capital i van iniciar una sagnant guerra civil que fa que actualment bona part de la poblacio miri amb recel l'Afganistan.
I, per suposat, tot sota l'atenta mirada del germa xines que de manera interessada desenvolupa les infraestructures de tots aquests paisos amb el punt de mira posat en una proxima obertura dels mercats als seus productes.
Afortunadament, pero, els valors que tradicionalment sempre han estat presents en la ruta de la seda encara es conserven. L'hospitalitat, espressada en diferents idiomes, se'ns manifesta constantment i l'acollida sempre es reconfortant. L'entorn, certament, es dur i inhospit pero la bellesa dels paisatges justifica l'esforc invertit en la seva aproximacio.
En definitiva, un viatge per no oblidar que ens ha aportat nous elements per poder entendre una mica mes aquest mon nostre tan complicat.
Una vegada mes gracies a tots/totes els que ens heu acompanyat. Si algu es decidis a transitar els mateixos camins i pensa que li podem facilitar alguna informacio indico el meu email.
Fins la propera
Francesc Sabater Corral
