10 de juliol 2008

CYCLING THE PAMIR HIGHWAY

Uffffff!!. Per fi som a Khorog, un descans merescut despres de tantes jornades esgotadores. I es que per aqui la calor es senzillament in-su-por-ta-ble. Recordo que quan vam sortir de Dushanbe, ja fa uns 8-10 dies ( ens sembla una eternitat ), el termometre de l'hotel marcava 37 graus...a les 8'30h del mati.
Entre les 11-15h ja no sabem on amagar-nos, el problema es que cal seguir pedalejant per arribar a fi d'etapa. No obstant sempre arriba un punt en que no podem continuar i ens entaforem en algun cau amb una mica d'ombra esperant que la calor cedeixi un pel. Mengem l'omnipresent "Xorba", un caldo amb un tall de carn, bevem la nostra racio d'aigua amb gas i te i ens atipem de pa i albarcocs ( presents per tot arreu ) posant-nos novament en marxa.
La gent es extremadament hospitalaria, fet que potser compensa el pesim estat de les pistes, en la seva major part sense asfaltar i en un horrible estat ( roques sense compactar en molts trams). En algun indret brigades de xinesos allisen el cami amb la intencio de preparar les infraestructures del pais pel desembarcament dels seus productes.
Durant els darrers 3/4 dies hem pedalejat per la vessant esquerra del riu Pyanj. A l'altra riba es troba l'Afghanistan, pais molt lligat historicament amb el Tajikistan ( comparteixen la regio del Badakhshan, on ens trobem ara mateix ) . Es veu un pais pobre, amb un nul desenvolupament de les infraestructures, simplement amb caminets d'una amplada de 2 metres per on transiten els habitants amb els seus ases, amb alguna casa de fang molt de tant en tant i poca cosa mes. Per la nostra banda ocasionalment ens aturen parelles de militars que per matar l'avorriment examinen la documentacio, ens demanen aigua i deixen que ens fotografiem. Se suposa que estan aqui per controlar l'entrada d'opi provinent del pais vei. I es que crida l'atencio la gran quantitat de Mercedes, 4x4 i cotxes d'alta gamma en un pais gairebe sense carreteres on es dificil subsistir, no es dificil imaginar d'on surten els diners...
Igualment sobta els tancs deballestats abandonats a peu de carretera i els retols anunciant la presencia de camps de mines. Se suposa que son restes de la retirada de la Unio Sovietica despres de la seva humiliant derrota a l'Afghanistan. Quan experimentem la duresa d'aquest entorn no podem evitar una certa solidaritat amb els soldats batuts en retirada. Trobem tombes al marge del cami amb cascs dels seus antics propietaris, restes de municio, retols al.lusius a antigues campanyes militars...en definitiva tenim la sensacio de pedalejar per una zona molt castigada per la guerra.
Pero ja n'hi ha prou de reflexions. El que cal es apurar aquestes hores de descans i acabar de prendre una decissio sobre la ruta a seguir: o be continuar per la Pamir Highway cami de Murgab, una ruta aparentment mes senzilla amb grans vistes sobre els cims del Pamir, o be prendre la ruta sud seguint les passes de Marco Polo per la vall del Wakhan, reseguint la frontera afghanesa per una ruta no en tan bon estat.
Una vegada a Murgab, on esperem arribar d'aqui a 4/8 dies, en funcio de la ruta triada, intentarem tornar a contactar tot i que no esta garantida l'existencia d'internet. A partir d'aquest punt ens endinsarem per les altes muntanyes del Pamir, amb un coll de 4600m, en direccio al Kirguistan...

Cap comentari: