OSH

Ja som a Osh, la segona ciutat del Kirguistan. El cami fins aqui no ha estat facil ja que si be la teoria indica que el desnivell des de Sary Tash fins aqui juga a favor nostre, a  la practica no es ben be aixi degut als colls intermitjos que ens trenquen el ritme, al vent en contra i al pessim estat de la pista/carretera. A mes des que hem entrat al pais plou diariament i, el que es pitjor, els gossos no deixen d'empaitar-nos amb risc serios de noves mossegades. Les iurtes se succeixen al llarg del cami, cobertes de pells amb la seva forma conica i les seves ximeneies treient fum mentre el bestiar pastura aprop. No falten els iacs, els ramats de cabres i ovelles i els cavalls, element indispensable de la cultura kirguisa. Osh representa per a nosaltres una ocasio per refer-nos cara al darrer tram del viatge, el que ens ha de dur fins a la capital, Bishkek. Aqui trobem menjar abundant i variat, allotjament digne (tot i que dels 3 dies que ens hi estem, 2 han estat sense aigua per una fallada en el subministrament) i sobretot un descans fisic i mental. Els carrers d'Osh, si be no tenen gaire cosa a oferir, si que mostren una curiosa barreja de races i nacionalitats. Es calcula que a la majoria kirguisa se li ha de sumar un 40% d'uzbekos (la frontera amb l'Uzbekistan es a tocar d'aqui) i una minoria russa que es delata pels cabells rossos i ulls blaus. A mes, no falten ciutadans dels paisos colindants: xinesos, pakistanesos, tajikos, kazakos, etc...Potser el lloc on es pot observar millor aquesta interessant barreja de races sigui el basar, un dels mes interessants de l'Asia central i que pressumeix de tenir una antiguitat superior als 2000 anys.