Ja som a Delhi. Fa 1 dia que no dormim i encara estem afectats pel vol i sobretot per la calor, una maxima de 38 graus que s'accentua per la xafugor, es desesperant. Estem somiant escapar a les muntanyes pero desgraciadament haurem d'esperar com a minim 1 dia extra ja que es el temps que British Airways assegura que trigara a recuperar les alforges de la Montse, que sembla que s'han quedat a Londres. Afortunadament la resta de l'equipatge i en especial les bicicletes han arribat perfectes.
Pel que fa a la capital les primeres impressions son contradictories. Delhi esta avancant cap al segle XXI de manera decidida, actualment ja compta amb metro (3 linies en actiu) i les obres no s'aturen. En concret l'any vinent la xarxa s'ampliara fins a l'aeroport. Tot aixo, quan vam visitar la ciutat fa tan sols 10 anys, era impensable. Pero malauradament persisteixen les desigualtats socials i amb les reserves que mereix una valoracio de poques hores m'atreviria a dir que hi ha mes gent malvivint pel carrer que aleshores.
Tambe ens ha cridat l'atencio la psicosi desfermada per la grip A, controls amb personal sanitari a l'aeroport i mascaretes per tota la ciutat, sembla que de cop i volta no existeixi cap altra urgencia sanitaria.
Per acabar-ho d'adobar, la gent ens comenta la preocupacio per l'absencia dels monsons, que son tan necessaris per aquesta societat i que no han arribat a la capital amb la intensitat acostumada.
Estic rellegint aquestes linies i me n'adono que no estic sent molt positiu, segur que dema, quan hagi dormit, ho veure tot amb altres ulls.
1 comentari:
ha, ha!
em ric jo dels vostres 38 ºC.
aquí a Girona estem més alts, especialment al balco a la tarda, on fàcilment arribem als 40ºC.
ala, ala, menys queixar-se i amunt.
molts ànims,
anna, chema i Cissé
Publica un comentari a l'entrada