ADDIS ABABA, LA CAPITAL

Finalment i despres de 8 dies de ruta hem arribat a Addis, la "flor nova".

El cami no ha estat especialment complicat si exceptuem els 1300 metres de desnivell que cal remuntar des de les gorges del Nil fins a l'altipla etiop. Si de cas el que dificulta la marxa es el constant acosament per part dels nens (i no tan nens) que ens emprenyen a la vora del cami demanant diners i, puntualment, llencant-nos pedres. De tant en tant perdem els nervis i sortim disparats al darrera d'algun d'aquests nens per escarmentar-lo, pero evidentment mai els enxampem.

No deixa de sorprendre aquest fet tan arrelat en la societat etiop, el fet de pidolar constantment. Sembla ser que aquest fenomen te l'origen en les fams que ocasionalment, coincidint amb anys de males collites, assolen el pais. Pero tambe es cert que poc a poc aprecio un timid desenvolupament que s'explicaria sobretot per l'aportació xinesa.

Aixi, actualment es freqüent trobar xinesos construint carreteres, linies electriques i tot tipus d'infraestructures. Al meu parer els xinesos son els nous colonitzadors del segle XXI i sospito que a mig termini controlaran tot el continent, amb l'interes posat en inesgotables fonts de materia primera aixi com en la creacio de mercats pels seus productes.

Despres de 2 dies de descans dema continuem el viatge. Ens resten uns 500 Km per assolir Arba Minch, la principal poblacio del sud del pais, situada al bell mig dels grans llacs de la depresio del Rif.

EL NIL BLAU

El llac Tana, situat a mig cami entre la capital d'Etiopia i el Sudan, acull en les seves illes una gran quantitat de monestirs de tradicio cristiana que han preservat els seus tresors fins a l'actualitat gracies al seu aillament geografic.

Aixi, sorpren trobar esglesies amb comunitats de monjos en un medi força rudimentari.

Igualment val la pena arribar-s'hi a les cascades de Tis Isat, punt de naixement del Nil Blau que despres de recorrer uns centenars de quilometres per terres etiops vira a l'esquerra i es dirigeix a Khartoum, la capital del Sudan, on s'ajunta amb la branca del Nil provinent d'Uganda i de manera decidida, ja amb un sol cos, s'aboca al Mediterrani regant les terres egipcies.

Dema abandonem aquest paratge idil·lic i tornem a l'asfalt cami a Debre Marcos, resseguint el Nil

LALIBELA

Som a Lalibela, la terra del mitic Preste Joan que va oferir refugi als cristians en el moment en que el peregrinatge a Jerusalem va comencar a perillar per l'expansio de l'Islam. Es tracta d'un conjunt de fabuloses esglesies excarvades a la roca que simulen Terra Santa i que estan catalogades per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat.

Aprofitem la visita per descansar mentre recuperem forces per continuar el viatge cap al Llac Tana, bressol del Nil blau que recull les aigues dels altiplans etiops. Esperem assolir Bahir Dar, la poblacio a la riba del llac, en uns 4 dies si be hem de superar alcades superiors als 3000 metres.

TIGRAI

Finalment hem arribat a Lalibela a traves del Tigrai, la regio del nordest d'Etiopia tristament famosa per la fam patida als anys 80 que de manera ocasional retorna als mitjans de comunicacio. Crec que no es fa justicia a un territori que amaga impressionants tresors artistics com les esglesies excarvades a les parets amb pintures i gravats que recorden l'art romanic europeu.

Baobabs i acacies en un terreny sec i polsegos conformen un paisatge que recorda el Sahel nord africa

Destaca l'hospitalitat dels seus habitants que no dubten en oferir un got d'aigua en un indret on compta cada gota que es vessa. Tambe s'ha de dir que impressiona l'entrada als pobles quan et veus envoltat de centenars de nens que enmig d'un ambient festiu criden la teva arribada, el que pot arribar a ser una mica intimidatori.

Ara som a Lalibela, descansant de la darrera setmana mentre contemplem les seves mundialment famoses esglesies mentre perfilen la ruta a seguir.