ETAPA 10: St-Étienne-de Tinée-Niça (97 Km, 4’56h)

La primera impressió que em ve al cap tot recordant la darrera etapa del nostre itinerari és “sort que ahir vam creuar el Col de La Bonette, en cas contrari avui hagués estat del tot impossible arribar a Niça”

I és que si bé l’etapa resulta fàcil i de baixada, no deixen de ser 1170m de desnivell al llarg de gairebé 100 Km, en ocasions complicats per túnels i desviaments per carrils bici que, juntament amb el vent (que afortunadament avui es mostra discret) dificulten el nostre avanç. Seguim el trajecte marcat pel riu Tinée i creuem petits pobles situats molt a la vora de la frontera italiana. Percebem la proximitat de la Côte d’Azur  i tot el seu glamour amb la presència ocasional d’algun model de cotxe estratosfèric. Quan el trànsit comença a ser important, miraculosament apareix un carril bici que ens du fins a St Laurent du Var, ja molt aprop de l’aeroport de Niça, per on ingressem recorrent el famós “Promenade des anglais” mentre contemplem la seva platja amb l’anhelat Mediterrani donant-nos la benvinguda. Ha estat un meravellós viatge, des dels glaçats llacs suïssos fins a les càlides aigües del Mediterrani, amb els Alps com a fil conductor.

Viatge realitzat entre el 12 i el 21 de juliol de 2012 per Montserrat Giravent Marin i Francesc Sabater Corral

francescsabater@hotmail.com

ETAPA 9: Guillestre-St-Étienne-de Tinée (95 Km, 7’07h)

Una altra d’aquelles etapes impossibles d’oblidar és la que mena al Col de la Bonette, la carretera més alta d’Europa. La jornada comença avaluant el genoll de la Montse que aguanta com pot amb l’ajut d’antiinflamatoris. Decidim modificar l’alçada del seient i sembla que d’aquesta manera pot continuar.

Ens dirigim cap al Col du Vars (2111m), són 20 Km d’ascensió amb les rampes més dures als primers trams, amb pendents del 8%. Contemplem el canvi de paisatge, les muntanyes que ens envolten recorden més els Pirineus que no els escarpats cims dels Alps. La vegetació, més escassa, va incorporant elements de la flora mediterrània, decididament ens acostem al mar.

Coronem i ens deixem caure per la vessant oposada a la recerca de Jausiers (1220m). La nostra idea inicial consistia en fer nit en aquesta localitat, però és necessari que demà arribem a Niça i des d’aquí encara ens separen 143 Km amb un important coll a mig camí, així que després d’una pizza precipitada en un establiment ambulant i tot i que ja passen de les 13h, decidim jugar-nos-la i emprendre l’ascensió de 23 Km al temut Col de la Bonette (2802m), el sostre del nostre itinerari. I dic que ens la juguem per tres raons: vent en contra (discret), el genoll de la Montse que se segueix queixant, i el temps, que deixa caure quatre gotes i amenaça tempesta.

Durant la pujada la sort ens acompanya: el vent poc a poc vira al nostre favor, el cel s’aclareix i la Montse, de forma obstinada, segueix pedalejant tot i que de tant en tant ha d’aturar-se i modificar la posició del seient. Durant el trajecte no existeix cap lloc per dormir, tal i com ens han assegurat a Jausiers, però sí que trobem un bar on recuperem forces. Al darrer terç de l’escalada el paisatge ha canviat, han desaparegut els arbres i només comptem amb la companyia de les marmotes que ens saluden amb els seus estridents xiulets. Es tracta d’un paisatge lunar de roca solta, erosionada pels elements, i puntualment destaca la presència de les restes d’antics assentaments militars. Algun ciclista de carretera ens avança mentre pronuncia paraules d’ànims, que ja falta poc!! Quan finalment ens disposem a coronar la carretera, ara amb un marcat vent en contra, descobrim desesperats que el coll té trampa: si es vol trepitjar el punt més alt s’ha de vèncer la temptació de desviar-se pel primer trencall que surt al pas i pedalejar aproximadament 1 Km extra, amb un cert desnivell, per assolir ara sí la Route de La Bonette (2802m), “La plus haute d’Europe”. A partir d’aquí i vigilant que la càmera de fotos no surti volant, espectacular baixada amb mil revolts fins a la població de St Étienne-de-Tinée (1170m) on trobem allotjament en un gîte d'Ètape.

ETAPA 8: Villar d’Aréne-Guillestre (107 Km, 6’52h)

Avui és una altra d’aquelles etapes per emmarcar, durilla i que no oblidarem fàcilment. La Montse té problemes amb el  seient nou, sembla que no està ben regulat i des d’ahir li està repercutint al genoll però no obstant decidim tirar d’Ibuprofè i continuar amb l’etapa. Comencem la jornada escalant les rampes del Col du Lauteret (2068m). Notem que el nostre cos comença a estar entrenat i que hem dormit a uns 1650m, relativament aprop del coll, ja que la pujada resulta senzilla. Adalt una gran bicicleta blanca emplaçada a la cafeteria de l’hotel ens dóna la benvinguda. Descartem la baixada cap a Briançon per la vessant oposada perquè abans cal assolir un dels objectius claus per a qualsevol ruta ciclista als Alps: el Col du Galibier (2642m).

Trenquem a l’esquerra i ens disposem a pedalejar els aproximadament 8 Km que ens separen d’aquest coll mític, el més visitat pel Tour (ja van sobre 60 ascensions) i veritable gegant que divideix els Alps del nord dels del sud i que separa els departaments de la Savoie del dels Hautes Alpes.

La pujada se’ns complica, les rampes són dures i agraeixo la presència d’un monòlit de pedra erigit en memòria d’Henri Desgrange, el fundador del Tour, per tenir una excusa per aturar-me i recuperar les pulsacions abans d’encarar les últimes rampes. A pocs metres observem un túnel que travessa el Galibier per sota i que està prohibit als ciclistes. Resulta mortífera la darrera corba abans de coronar, amb un pendent del 12% que ens obliga a posar-nos dempeus i forçar el màxim. Les vistes superen totes les expectatives, fa un dia excel·lent i tenim les glaceres a tocar mentre que al fons, molt al fons de la vall, intuïm Briançon. La carretera per on hem pujat continua en descens, per la vessant oposada, cap a La Savoia i enllaça, a 35 Km, amb St Michel de Maurienne amb el Col du Télégraphe a mig camí. Aquesta variant constitueix una alternativa per qui decideixi obviar els colls de la Madeleine, Glandon, Croix de Fer i Alpe d’Huez i escurçar el trajecte camí de la Mediterrània.

En aquest punt ens deixem caure cap enrere via Col du Lauteret i després d’uns altres 35 Km d’infart arribem a Briançon (1239m), capital del departament dels Hautes Alpes i ciutat catalogada per la Unesco com Patrimoni de la Humanitat. El descens, de prop de 1400m, és espectacular, al llarg del qual creuem diversos túnels i sortegem petites poblacions orientades al món de la bicicleta i de l’esquí.

Desgraciadament no tenim temps per visitar el casc antic de Briançon i ens hem de conformar amb un dinar accelerat en un Mc Donalds de l’entrada de la població per continuar cap al següent objectiu, el Col d’Izoard (2360m).

El vent en contra dificulta el nostre avenç i ens fa la guitza. A mitja ascensió ens trobem amb Cervières, un poblet fotogènic amb molt d’encant, cases rústiques amb teulada de pissarra, campanars punxeguts de velles esglésies i alguna que altra façana d’adob. Continuem la pujada encarant doloroses rampes, a aquestes alçades de l’etapa tenim les cames que ens fan figa, i com ja he dit el vent no ajuda gaire. A aproximadament 1-2 Km abans de coronar es troba Le Réfuge Napoléon (1858), aquesta construcció forma part d’una xarxa de refugis disseminada per aquesta zona dels Alps que el mateix emperador va erigir amb la finalitat de proporcionar aixopluc a les tropes i que actualment funciona com a bar-restaurant.

Ja som adalt, un piló de pedra ho certifica. Un llarg descens de 33 Km ens separa de Guillestre (1030m) i ens permet apreciar formacions geològiques resultants de l’acció del fred i la neu sobre el terreny; en contra del que esperàvem, aquest tram no resulta fàcil ja que els darrers quilòmetres transcorren per una carretera estreta en una zona de preses hidroelèctriques on es reforça el vent en contra i que, tot plegat, fa que l’arribada resulti complicada i esgotadora. Nit en un hotel de la petita població de Guillestre.

ETAPA 7: Bourg d’Oisans-Villar d’Aréne (67 Km i 5’25h)

Bourg d’Oisans respira ciclisme per tot els seus porus. Miris on miris segur que ensopegues amb algun element al·legòric a les dues rodes: mallots eixugant-se a les finestres dels hotels, botigues i tallers mecànics, anuncis de competicions...i és que som al rovell de l’ou. Des d’aquí és des d’on s’escala l’etapa de les etapes, l'escalada per excel·lència , l’Alpe d’Huez, que amb els seus famosos 21 revolts constitueix una referència per a tots els aficionats a la bicicleta. En aquest indret no existeix la competència amb les motocicletes o amb l’univers de l’esquí que hem observat en altres espais; aquí el ciclisme és l’autèntic protagonista i tot gira al seu voltant.

Com vam fer al Col de la Madeleine,  decidim pedalejar l’Alpe d’Huez (1815m) sense alforges però, això sí, amb el neguit que l’habitació del nostre hotel s’ha de deixar a les 11h i per tant cal pujar i baixar despresa, no val a badar!! No puc evitar, no obstant, distreure’m a cada corba amb els noms dels ciclistes que en el passat han guanyat aquesta prova i que tenen l’honor de registrar el seu nom: Coppi, Armstrong, Bugno, Pantani, Iban Mayo, Carlos Sastre, Federico Echave i diversos holandesos, entre d’altres. Descobreixo que les plaques de les primeres corbes comparteixen els noms de dos ciclistes, i és que ja no queden prou corbes per tants campions...

La pujada, sense pes, se’ns fa agradable en companyia de nombrosos ciclistes de carretera; primer creuem La Garde, a mitja ascensió, per assolir Huez on ens sorprèn el muntatge de botigues, restaurants, hotels, etc...existent i que en canvi no hagi cap punt “oficial” on coronar l’ascensió. Coincidim amb centenars i centenars de ciclistes equipats amb tota classe de proteccions que, tal com hem observat en altres punts, carreguen les seves muntures als telecadires i s’enfilen als cims més elevats des d’on realitzen espectaculars descensos per pistes que a mi em fan marejar només veient-les.

Ja de tornada a Bourg d’Oisans recuperem les alforges i ens dirigim en suau però constant ascens cap a l’est, cap a Briançon. Transitem per la concorreguda D1091 creuant algun túnel, ens trobem en una zona de congostos estrets on cal extremar les precaucions. Ingressem dins d’un nou departament, el dels Hautes Alpes. Finalment ens aturem a Villar d’Aréne on ens allotgem en un modest hotel en règim de mitja pensió.

ETAPA 6: La Chambre-Bourg d’Oisans (108 Km i 7’38h)

Etapa reina i una de les més dures de tota la travessa. Per començar decidim fer el Col de la Madeleine (2000m) sense alforges aprofitant que baixarem pel mateix camí. La pujada a aquest coll és dura, amb pendents de l’11%; és aquí que coincidim amb un pare i un fill francesos que pugen a bon ritme. Quan ens acostem ens adonem que el nen, un xaval de 13 anys, està deixant enrere el pare i escalant el coll a una velocitat inusual. En un moment que coincidim li demano l’edat i el felicito per la forma en que es troba, al que respon: “Je suis Baby Contador” i seguidament desapareix davant la divertida mirada del seu pare.

Encara al·lucinant coronem aquest mític coll des d’on obtenim vistes magnífiques sobre la vessant italiana del Mont Blanc. Durant la baixada ens fixem com l’estació d’esquí existent a la base del coll té en funcionament els telecadires, bàsicament per transportar bicicletes a les cotes més altes des d’on intrèpids ciclistes realitzen descensos vertiginosos.

 Ja de nou a La Chambre carreguem queviures en un Carrefour i de manera decidida emprenem l’escalada del segon coll del dia, el Col du Glandon, potser un dels més durs considerant que als darrers 3 Km el pendent  s’enfila al 10-11%. Escampades pel terra observem pintades dels aficionats del Tour encoratjant els seus herois, sembla ser que per aquí va transcorre l’etapa del 12 juliol, fa tan sols 5 dies, això explica la quantitat de missatges i símbols escampats per l’asfalt. Quan coronem el Col du Glandon (1924m), encara recuperant la respiració, descobrim que cal fer un darrer esforç, tan sols 3 Km extres, per assolir La Croix de Fer (2067m), i és aquí on decidim prendre’ns uns minuts de descans i marcar-nos unes Coca-Coles costin el que costin (3€, podria ser pitjor!!)

La baixada ens torna al Col du Glandon i des d’aquí cap al Bourg d’Oisans deixant a la nostra esquerra un pantà i superant un parell de pujades que no esperàvem enmig del marcat descens i que fonen les nostres cames. Finalment enllacem amb la carretera D1091 que ens condueix a la Meca del ciclisme, a la modesta però mítica població de Bourg d’Oisans. Avui hem pujat més de 3200m, estem rebentats!!

ETAPA 5: Lanslebourg-La Chambre (98 Km i 5’51h)

Hem canviat el sentit del nostre recorregut, ara ens dirigim cap a l’oest. Partim de Lanslebourg en suau baixada tot deixant a la nostra esquerra la cruïlla que mena cap a Itàlia a través del Col du Mont Cenis, qui sap si en una altra ocasió...Ens permetem un desviament per una carretera secundària que anuncia vistes panoràmiques i que es dirigeix a la població d’Aussois, per incorporar-nos novament a la carretera principal D1006 a l’alçada de Modane. Apreciem algun que altre búnquer i restes de la “Ligne Marginot” mentre patim un empipador vent en contra. L’etapa resulta un pèl estressant degut a que pedalegem dins d’un congost on conflueixen diverses vies de comunicació (autopista que s’adreça a Torino, vies de tren, carretera...) tot en un espai reduït i amb un considerable trànsit, tenim ganes d’abandonar aquest terreny de transició cap a destins més agradables. Quan arribem a St Michel de Maurienne, després de devorar amb ànsia dues pastes d’una boulangerie, virem a l’esquerra a la recerca del Col du Télégraphe (1566m), 12Km d’ascensió amb un pendent mig del 7’1% i un pendent màxim del 9’7%, i poc més de 700 m de desnivell. Un cop coronat desfem la pujada i continuem per la D1006 fins arribar a La Chambre, als peus del Col de la Madeleine. Aquí de nou recorrem a l’oficina de turisme que ens aconsella una Chambre d’hôtes que ens faran sentir com a casa. Per cert que a aquestes alçades ja he abandonat el Voltaren i altres pal·liatius, crec que l’esquena ha començat a acceptar el ritme que se li imposa.

ETAPA 4: Séez-Lanslebourg (76 Km i 5’41h)

Avui ens disposem a escalar un dels cims mítics dels Alps, el Col de l’Iseran. Desgraciadament el dia comença passat per aigua i l’amable cuiner de l’alberg ens informa que la previsió meteorològica apunta neu per sobre dels 2000 metres. No sabem què fer, anem molt justos de temps; cap a les 10’30h decidim intentar-ho ja que el clima sembla millorar. Així ens dirigim a través de la D902 per dures rampes a Ste-Foy-Tarentaise, un bonic poblet que en part recorda racons de la Vall d’Aran, on reposem forces amb un entrepà, i d’aquí, creuant algun que altre túnel semiobert per evitar el despreniment de pedres, cap a Val-d’Isère, una estació d’esquí emplaçada a la fons de la vall amb la meitat dels serveis tancats a l’estiu i que corre el risc de perdre el poc encant que li queda degut a la sobreexplotació. En aquest punt és on comença la veritable ascensió al coll, amb rampes de fins el 10%; es tracta d’un paisatge d’alta muntanya amb glaceres  a les parts més altes i un vent insistent que ens acompanya fins al coll. Arribem cansats, coincidint amb corredors que estan celebrant una prova d’alta muntanya. A la botiga de records annexa al restaurant que es troba al coll s’hi troben samarretes que anuncien el Col de L’Iseran (2770m) com el més alt d’Europa. Comento a la depenenta que això serà amb permís del Col de la Bonette (2802m) que amb una mica de sort haurem d’escalar d’aquí a uns dies, però ella porta preparada la resposta: el Col de la Bonette és la carretera més alta però no el coll !!

Ens abriguem amb tot el que duem dins les alforges i emprenem un vertiginós descens fins a Lanslebourg, on ens consta que existeix un altre alberg de joventut. Ens trobem encara dins el departament de la Savoie però hem salvat el mur que representa el Col de l’Iseran i hem ingressat dins d’una nova dimensió, La Maurienne, espai considerat com el domini ciclable més gran del món, una gran vall que conté diversos dels colls mítics que habitualment s’escalen al Tour de França.

ETAPA 3: La Clusaz-Séez (97 Km i 6’40h)

Etapa dura i exigent, 3 colls amb uns 2000 metres  de desnivell.  D’inici l’ambient és fred i humit,  agraïm les primeres rampes que ens condueixen al Col d’Aravis (1485m). Ens endinsem dins del departament de la Savoie enmig de retalls de boira i un fred que se’ns fica dins dels ossos. Croissant precipitat a Nôtre Dame de Bellecombe i nova ascensió, aquest cop al Col de Saisies (1633m). Vaques i esquelles ens saluden als primers trams de la baixada, i en un revolt,  sorpresa!!: al nostre davant, el massís del Mont Blanc, parcialment cobert pels núvols. Continuem el descens fins a la localitat turística de Beaufort on cometen l’error d'encarregar un “Plat du jour” que ens surt caríssim, sobretot pels 3’7€ de cada Coca-Cola. Com a compensació, però, gaudim de l’espectacle d’una desfilada commemorativa de Le 14 juillet, la diada francesa; davant nostre marxa un regiment composat per gent del poble guarnit el millor que pot i lluint orgullós la tricolor pels carrers de Beaufort.

La segona part de l’etapa és demolidora, comença als mateixos carrers del poble amb rampes que s’enfilen al llarg d’11 Km amb un pendent de més del 7% en una progressió inacabable de corbes que menen al Col de Méraillet (1605m). Adalt trobem un pantà que suavitza les vistes amb un bar que concedeix uns instants de calma abans d’encarar els següents 8 Km fins al Col de Cormet de Roselend (1967m) per un terreny d’alta muntanya d’on han desaparegut els arbres. Un cop coronat el coll cal abrigar-se bé abans d’emprendre el marcat descens fins a Séez, on el personal de l’eficient oficina de turisme ens indica la ubicació de l’alberg de joventut. Desesperat pel mal d’esquena em col·loco unes tires adhesives que m’han recomanat els fisioterapeutes per mirar de poder continuar el viatge.

ETAPA 2: Thonon-les-Bains-La Clusaz (90 Km i 6’08h)

Ens disposem a encarar els primers desnivells dels Alps tot seguint la “Route des Grandes Alpes” però aviat ens desviem a la dreta buscant carreteres menys transitades tot  ascendint les rampes del Col de Jambaz (1027m). El dia, trist i plujós, escampa quatre gotes sobre prats alpins d’un verd intens esquitxat de floretes i vaques paixent. Fem una aturada a  Saint-Jeoire on devorem un entrepà amb fortes dosis de Coca-Cola que ens donin forces per encarar el segon coll del dia, el Col de la Colombière (1613m). A cada coll observem un escut vermell amb una creu blanca al centre que correspon a la Savoia, zona alpina per excel·lència de recent passat italià. El dia continua tapat però com a mínim no plou i ens permet arribar fins a les afores de La Clusaz, fins l’alberg de joventut allunyat uns 4 Km del centre i que no compta amb cap altre hoste que nosaltres mateixos i uns motoristes que no es presenten.  A la nit festa dels bombers i tímids focs artificials que celebrem amb una altra dosi de Voltaren.

LA TRAVESSA DELS ALPS AMB BICICLETA

DE GINEBRA A NIÇA EN 10 DIES

16 COLLS I 17000M DE DESNIVELL

ETAPA 1: Ginebra-Thonon-les-Bains  (41 Km i 2’46h)

Baixem del tren TER provinents de Lyon on hem viatjat en un espai expressament reservat pel transport de les bicicletes. Superem el curt trajecte que separa l’estació del llac Léman, punt d’inici del nostre recorregut, on després de les fotos reglamentàries emprenem la marxa. Aviat descobrim que ens trobem en un país civilitzat ben diferent del nostre: els cotxes ens respecten tota l’estona, guarden un marge de seguretat i no piten ni es posen nerviosos si han de fer cua durant uns quants metres darrera nostre. També apreciem l’alt nivell de vida d’aquestes contrades, Ferraris i BMV ens avancen, luxosos descapotables que no acostumem a veure a les nostres carreteres.

Inicialment seguim un carril bici que voreja el llac i aviat ingressem dins el departament de l’Haute Savoie, a la regió de Rhône-Alps, tot abandonant Suïssa. El trajecte, pla, no representa cap dificultat i així, en menys de tres hores,  arribem a l’Hotel Formule 1 prèviament reservat. Sopar en un “Pizza a emporter” i ració extra de Voltaren retard 100 mg per mirar de distreure una contractura a l’esquena que em fa la guitza.