Ja som a casa. Despres d'haver cremat els darrers dies pel nordest de l'Índia (Sikkim i Darjeeling) hem volat des de Delhi deixant darrera nostre l'habitual rastre d'exclamacions, negatives i cares de sorpresa dels empleats dels aeroports quan pretenem facturar les bicicletes.
Encara es massa d'hora per fer una valoracio del viatge. L'experiencia, pero, ha estat interessant des de molts punts de vista. Certament les dificultats no han faltat al llarg del cami pero amb entusiasme i il·lusio s'han pogut superar. El preu, pero, uns quants quilograms que hem perdut per les pistes del Tibet i unes quantes picades de mosquits per les planures del Terai, a mes d'un profund cansament.
Aquest viatge ens ha permet una aproximacio a la realitat actual del Tibet. Hem pogut parlar amb pares atrapats al Tibet xines que tenen els fills exiliats al nord de l'India, el Nepal o el Bhutan. Igualment hem escoltat als fills a l'altra banda de la frontera quan es planyen que no poden visitar els seus pares. A mes hem comprovat els resultats de la politica colonitzadora xinesa, la progressiva substitucio de la poblacio autoctona per l'etnia Han, majoritaria a tot el pais, i la lenta perdua de la identitat tibetana.
Tot aixo, evidentment, dins del marc incomparable de l'Himalaia on la sola contemplacio de les muntanyes compensa totes les dificultats passades.
Vull agrair el suport de tots aquells que ens heu acompanyat durant aquest viatge. Amb els vostres escrits ens heu animat i donat una empenta en els moments mes dificils. Sense la vostra col·laboracio ben de segur que les pujades haguessin estat molt mes pronunciades i el fred molt mes intens.
Gracies de debo i fins el proper viatge!!
francescsabater@hotmail.com
19 de novembre 2007
DE TORNADA A CASA
Ja som a casa. Despres d'haver cremat els darrers dies pel nordest de l'Índia (Sikkim i Darjeeling) hem volat des de Delhi deixant darrera nostre l'habitual rastre d'exclamacions, negatives i cares de sorpresa dels empleats dels aeroports quan pretenem facturar les bicicletes.
Encara es massa d'hora per fer una valoracio del viatge. L'experiencia, pero, ha estat interessant des de molts punts de vista. Certament les dificultats no han faltat al llarg del cami pero amb entusiasme i il·lusio s'han pogut superar. El preu, pero, uns quants quilograms que hem perdut per les pistes del Tibet i unes quantes picades de mosquits per les planures del Terai, a mes d'un profund cansament.
Aquest viatge ens ha permet una aproximacio a la realitat actual del Tibet. Hem pogut parlar amb pares atrapats al Tibet xines que tenen els fills exiliats al nord de l'India, el Nepal o el Bhutan. Igualment hem escoltat als fills a l'altra banda de la frontera quan es planyen que no poden visitar els seus pares. A mes hem comprovat els resultats de la politica colonitzadora xinesa, la progressiva substitucio de la poblacio autoctona per l'etnia Han, majoritaria a tot el pais, i la lenta perdua de la identitat tibetana.
Tot aixo, evidentment, dins del marc incomparable de l'Himalaia on la sola contemplacio de les muntanyes compensa totes les dificultats passades.
Vull agrair el suport de tots aquells que ens heu acompanyat durant aquest viatge. Amb els vostres escrits ens heu animat i donat una empenta en els moments mes dificils. Sense la vostra col·laboracio ben de segur que les pujades haguessin estat molt mes pronunciades i el fred molt mes intens.
Gracies de debo i fins el proper viatge!!
francescsabater@hotmail.com
01 de novembre 2007
SIKKIM
Una setmana. Hem hagut d'estar a Katmandu tota una llaaaaaarga setmana, en una ciutat que a mes ja coneixiem d'una anterior visita. I tot aixo gracies a les autoritats indies, i es que finalment hem decidit seguir amb les bicicletes els 16 dies que encara ens queden de viatge a traves de l'India i, es clar, necessitavem el Visat. L'ambaixada india te'l fa suar de valent, et fa entregar papers i tornar a l'ambaixada 3 dies diferents, al final ja te saps el cami de memoria.
La questio es que ja tenim el passaport en regla i dema mateix sortim cap al sud del Nepal, cap al Terai, una zona ben diferent de les muntanyes dels Himalaia amb alcades de 200 metres, parcs naturals i zones de conreu. Ens dirigim cap al Sikkim, un departament de l'India situat entre el Nepal i el Bhutan de tradicio budista. Caldra tornar a posar a punt les bicicletes per encarar noves carreteres i pistes de muntanya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)