Continuem explorant
els racons de França, aquest cop pedalant des d’Angers fins a Limoges, ciutat que després de la darrera remodelació de
l’administració francesa es troba integrada dins la regió de la Nouvelle Aquitaine.
L’inici del viatge
resulta accidentat; el mateix matí que havíem de viatjar amb tren fins al país
veí, l’aplicació de ferrocarrils francesos ens adverteix que han cancel·lat els
combois programats per previsió de tempestes violentes. En un temps rècord decidim
prendre el cotxe i traslladar-nos fins a Bordeaux
on farem nit, estacionant el vehicle al pàrquing de l’hotel i enllaçant
l’endemà amb un tren (aquest no s’ha anul·lat) en direcció nord, cap Angers. Aquest imprevist ens obliga a modificar la ruta, de manera que el nostre destí final ja no serà Limoges sinó Bordeaux, on haurem de recollir el cotxe a la tornada.
Encetem la nostra ruta amb bicicleta seguint les indicacions de la ciclovia Vélo Francette que uneix La Rochelle, a l’oceà Atlàntic, amb les platges de Normandia, al nord del país. Són les 14h i tenim per endavant 65 Km, el que ens obliga a posar-nos les piles. Travessem Angers pedalant a bon ritme a la vora del riu Mayenne, afluent del Loire, i travessem poblacions com Le Lion d’Angers mentre sentim les protestes del nostre cos al no estar habituat al pes de les alforges.
Quan, finalment, aconseguim arribar al càmping de Château-Gontier descobrim que els
encarregats s’han descuidat la reserva que havíem concertat i, a sobre, la
recepció es troba tancada, sort que hi ha parcel·les buides...i que el dia ja s’acaba!
L’endemà continuem
remuntant el curs del Mayenne en una
agradable pedalada. Ja més relaxats, contemplen rescloses intercalades al riu
per facilitar la navegació de petites embarcacions mentre els agrons romanen
estàtics a l’aguait d’algun peix despistat. Ens trobem al nord de la regió Pays de la Loire, ja pròxims a
Normandia.
Abandonem el riu
per desviar-nos transitòriament per una via verda, antiga línia ferroviària,
amb trams de rails soterrats parcialment pel bosc i racons tan espectaculars
com el viaducte de Saint Loup du Gast.
Finalment arribem a Ambrières-les Vallées,
instal·lant-nos al càmping i gaudint de les inacabables hores de llum en
aquestes alçades de l’any.
Continuem remuntant
la Vélo Francette fins a una
bifurcació a les afores de Domfront on
s’hi creuen dues de les de les ciclovies més populars del país : cap al nord la
ruta es dirigeix cap a les costes normandes mentre que en sentit horitzontal trobem
la Vélo Scenie que uneix el Mont
Saint-Michel amb París i que recorrerem durant les properes jornades.
Ens trobem al bell
mig del Parc regional del Maine. La carretera
s’endinsa per frondosos boscos de pins fins a desembocar a l’estació balneària
de Bagnoles d’Orne, localitat
glamurosa destinada a una franja de població d’alt poder adquisitiu. Pedalem al
costat d’edificis “Art-déco”, un petit
llac, hotels i casino envoltats de jardins immaculats mentre ens avancen
vehicles d’alta gamma.
Prosseguim la ruta
fins a Carrouges, on, abans d’instal·lar-nos
al càmping, visitem el castell que dona renom a la població (i que per cert ens
decep una mica, sobretot si el comparem amb els mítics castells de la vall del Loire). Som a finals de juny i el
càmping es troba tancat, però la bona fe d’un treballador municipal ens permet
muntar la tenda.
L’endemà emprenem una pedalada curta i majoritàriament en descens que ens mena a Alençon, ciutat situada a la Basse Normandie. A les 10h del matí ja som al càmping muntant la tenda sota un sol inclement, dedicant la resta de la jornada a visitar la població. En concret, crida l’atenció l’antic magatzem de gra (Les Halle aux Blés) avui reconvertit en àrea de venda de productes locals. De forma completament circular, és un dels edificis més singulars de la localitat i recorda una plaça de braus coberta amb una cúpula de vidre amb entramat metàl·lic.
No volem abandonar el Parc regional del Maine sense recórrer la seva vessant meridional, els Alpes Mancelles. Seguim un circuit conegut com “La Petite Reine” que segueix la llera del riu Sarthe i ens ofereix l’oportunitat de visitar poblets de postal que semblen congelats en el temps com Saint-Céneri-le-Gérei. La ruta s’engloba dins de la ciclovia Vélobuissonnière que seguirem fins a Beaumont-sur-Sarthe.
Pedalem per carreteres secundàries amb molt poc trànsit mentre observem penya-segats que es precipiten sobre el riu i boniques esglésies romàniques amb frescos com la de Saint-Léonard des Bois. Dinem un menú generós a Fresnay-sur-Sarthe i ens relaxem davant de ponts romànics tan espectaculars com el de Beaumont (que malauradament va ser bombardejat durant la segona guerra mundial).
Abandonem la Vélobuissonière, que en sentit descendent es dirigeix cap a Le Mans, i tombem cap a l’est. En aquest punt, com per art de màgia, desapareixen totes les referències a la famosa cursa automobilística de resistència que precisament s’acaba de celebrar (Les 24 hores de Le Mans), i és que durant els darrers quilòmetres hem trobat exposicions, rètols i anuncis relatius a l’esdeveniment esportiu.
La segona part de
la jornada recorre carreteres sense gaire interès que ens conduiran fins a Mamers, porta d’entrada al Parc regional du Perche. Durant els dos
següents dies creuarem el parc seguint el traçat de la Vélo Scenie. Fa un temps fantàstic, cel seré i assolellat, uns
25-28ºC i una llum increïble que
s’escampa arreu. Pedalem per un entorn
rural esquitxat de camps de conreu de blat i panís, amb corredisses de conills i algun faisà
despistat.
Aprofitem per
fotografiar algun dels castells disseminats pel territori com el de Manoir de la Vove i pedalem per trams de
vies verdes ombrívoles on coincidim amb altres cicloturistes. Dinem a Rémalard i acabem la pedalada a la
capital del Perche, Nogent.le-Rotrou, on ens instal·lem al
càmping. L’únic que trobem a faltar són els famosos cavalls “perxerons”
originaris d’aquesta zona i que per alguna raó que se’ns escapa no veiem
enlloc...
Ens dirigim a Thiron-Gardain entremig de camps de cereals. Som al departament Eure-et-Loire, on continuem gaudint de castells erigits pels comptes del Perche i que constituïen una barrera defensiva per protegir l’antic regne dels francs de les escomeses normandes. Igualment la ruta ens ofereix l’oportunitat de visitar l’interior de diverses esglésies romàniques que destaquen pels seus espectaculars sostres amb bigues de fusta policromades.
A Bonneval descobrim una pintoresca població medieval fortificada envoltada per les aigües del Loire i que li ha merescut el sobrenom de “la petita Venècia”. Mentre devorem una caixa de gelats observem la navegació de petites embarcacions lliscant per les plàcides aigües del canal, una imatge idíl·lica.
Culminem la pedalada a Châteaudun, als peus d’un impressionant castell que domina la població. El primer que fem és dirigir-nos al càmping on descobrim dues coses: la primera és que només està reservat per a caravanes i la segona és que el sistema d’accés està espatllat, el que permet accedir-hi lliurement i plantar la tenda. Seguidament pugem a la plaça del centre de la vila, presidida per una preciosa font coronada per una au Fènix i que es va erigir per commemorar l’arribada al poble de l’aigua potable provinent de la vall del Loir. Mentre busquem algun lloc per sopar examinem els rètols que expliquen l’heroica defensa de la localitat enfront dels alemanys a la guerra franco-prussiana del 1870.
L’endemà, en sortir
de la tenda, descobrim que tinc la roda del darrera sospitosament baixa. Canviem la càmera, esmorzem i ens posem en
marxa i, als 10 Km, passa el que passa quan es canvia una roda i no es detecta
la causa de la punxada: tornem a punxar!
Ens aturem en un
safareig i, amb calma, repetim l’operació de substitució de la càmera tot
examinant amb carinyo la coberta. Després d’acabar amb els dits negres a la recerca
d’alguna punxa, finalment localitzo un minúscul filferro incrustat amb molta
mala idea dins dels plecs de la coberta.
Reprenem la
pedalada pel departament Eure-et-Loire seguint
el traçat del Loir (no confondre amb el Loire, més al sud) tot
descobrint racons plens d’encant com el castell de Montigny-le-Gannelon que, suspès sobre el riu, destaca per la seva
façana renaixentista. Tal i com succeeix amb altres edificis històrics, la
propietat és privada i el regim de visites molt limitat, una llàstima...
Seguint el curs del
Loir trobem autèntiques meravelles
com la Chapelle d’Yron, a la població
de Cloyes-sur-le-Loir: un petit
santuari romànic que destaca per les pintures de l’absis amb una gran imatge del
Crist just al centre envoltada pels quatre evangelistes i amb una rica
representació de personatges de l’època a les parets laterals.
La increïble façana
d’estil gòtic flamíger de la badia de la Trinité
monopolitza el nostre ingrés a Vendôme.
Amb la seva torre de 80 metres d’alçada, totes les mirades convergeixen en
aquest temple, si bé és en el seu interior on descobrim una grata sorpresa: les miséricordes. Es tracta de petites
estatuetes de fusta del segle XVI fixades a la base dels seients del cor i que
oferien suport als monjos quan aquests s’alçaven per participar en l’ofici
diví; actualment en queden una trentena, representant escenes quotidianes de la
vida medieval: un caçador fent sonar la trompeta, la matança del porc, la
verema, un home escalfant-se a la vora del foc, diferents oficis, etc...No puc evitar
fotografiar totes i cadascuna d’aquestes petites meravelles del passat,
testimonis d’una època.
Passegem pels
carrers de Vendôme entremig de cases
d’entramat de fusta o bé creuant algun dels ponts sobre les plàcides aigües del Loir que històricament han delimitat el
perímetre del casc antic., degustant un gelat entre jardins i restes de muralla
medieval.
Continuem el nostre recorregut en sentit descendent, cap a Tours. Inicialment travessem un terreny calcari esquitxat de petits pobles que destaquen per la profusió de cavitats troglodites excavades a la roca, tan abundants a la zona, com serien els habitatges de Villiers-sur-Loir que amb el pas del temps els veïns han reconvertit en garatges, magatzems, etc...
més endavant ens aturem a Lavardin, on contemplem, a la part
superior de la població, les ruïnes del castell amb un espectacular pont llevadís que travessa
el fossat, superant un terreny força escarpat. Igualment visitem l’església de Saint-Genest (segle XI) que amaga al seu
interior uns preciosos frescos romànics de vius colors amb escenes del Judici
final i de la Passió.
Dinem a Château-Renault i continuem cap a Tours seguint les indicacions del camí
de Sant Jaume que des de Chartres es
dirigeix a Santiago. A les afores de Tours
retrobem el Loire, un vell
conegut que ens va acompanyar al 2020 mentre seguíem la ciclovia “La Loire à
Vélo”.
Tours ens ofereix una imatge impactant: quan pedalem pel centre de la ciutat observem les restes carbonitzades d’un parell d’autobusos incendiats durant els aldarulls de la nit passada amb motiu de l’assassinat del Nahel, un jove immigrant abatut per la policia. Les protestes ja fa 5 dies que duren i han sumit a la societat francesa en un estat de commoció...
El cel amenaça
pluja i estem força cansats (avui acabarem la jornada amb més de 120 Km), però
l’absència de càmpings a Tours ens
obliga a prolongar l’etapa fins a la veïna Montbazon,
on llogarem un bungalou que ens protegeixi de la pluja.
Nit passada per aigua, esmorzem amb molta calma tot fent temps per a que la pluja amaini. Equipats amb roba impermeable, finalment decidim posar-nos en marxa, tot ingressant dins de la regió de Nouvelle-Aquitaine. El recorregut, amb lleuger vent a favor, supera poblacions que emergeixen entre camps de cereals com Ste-Catherine de Fierbois, Ste-Maure de Touraine....abans d’enllaçar amb el riu Vienne, que ens acompanyarà fins a la nostra entrada a Châtellerault. A mesura que ens hi apropem constatem l’augment de carreteres i autovies que trenca amb l’ambient relaxat dels darrers dies.
Finalment, seguint una carril-bici, ingressem
al centre de la població tot creuant l’emblemàtic pont de Henri IV i els seus nou arcs. Châtellerault
és coneguda per la seva fàbrica d’armes: des del 1819 i durant 150 anys ha
fabricat armes per a l’exèrcit francès (i inclús per a Rússia) i actualment les
seves xemeneies s’erigeixen orgulloses a la vora del riu, esdevenint símbol de
la ciutat i del seu ric llegat industrial.
Continuem recorrent
la ciclovia “Scandibérique” que està integrada dins del circuit de gran
recorregut EuroVélo 3 i que al llarg de 1700 Km uneix Trodheim, a Noruega, amb Santiago de Compostela (el nostre viatge
coincideix parcialment amb el tram Tours-Angoulême). Seguim el curs del Vienne, deixant a la nostra dreta Poitiers (ja ens sap greu, ja, no tenir
temps per visitar aquesta població). Un rètol enmig de la carretera indica la
proximitat de l’escenari de la famosa batalla de Poitiers que, l’any 732 DC, va enfrontar les tropes musulmanes
provinents de la península Ibèrica i l’exèrcit franc comandat per Carles Martel
(l’avi de Carlomagne). Segons els historiadors, la derrota islàmica va
representar el fre dels exèrcits musulmans en el seu avenç cap al cor d’Europa,
establint-se a partir d’aquell moment la nova frontera a la Marca Hispànica,
bressol de l’actual Catalunya.
Ens aturem pels
volts del migdia a Chauvigny, ciutat
medieval amb una imponent fortalesa al capdamunt d’un turó, on fem uns
entrepans mentre explorem els seus carrerons.
Reprenem la ruta,
ara pedalant als peus de la inquietant central nuclear de Civaux i els seus 2 enormes reactors. Una mica més enllà trobem
altres vestigis arqueològics, aquest cop en forma de tombes merovíngies al
cementiri local. Segons els cronistes, els sarcòfags existents contenien
majoritàriament els cadàvers dels soldats caiguts a la batalla de Vouillé (507 DC), disputada entre francs
i visigots. Crida l’atenció les enormes creus de pedra esculpides a sobre de
les pesades tapes de granit dels sepulcres així com la quantitat de tombes
existents.
Comencen a caure les primeres gotes quan arribem a la preciosa població medieval de Confolens que, a la vora del Vienne, destaca pel seu pont del segle XIII. A la part alta del poble trobem un restaurant on carreguem piles abans d’encarar el darrer tram de la jornada, l’aproximació al parc natural Périgord-Limousin. Malauradament tota aquella pluja que ens havia respectat fins al moment ens sorprèn amb força pocs quilòmetres abans d’arribar al càmping d’Exideuil-sur-Vienne. La tromba d’aigua ens deixa mullats com ànecs, sort que trobem un bungalou on passar la nit.
L’endemà pedalem pels contorns del parc en companyia de vaques de raça Limousin, amb el seu característic pelatge vermellós, abandonant definitivament el curs del Vienne que hem remuntat durant els darrers dies. Ens trobem a l’Haute Charente, paisatge rural i muntanyós als límits occidentals del massís central envoltat de boscos de castanys amb petites carreteres de perfil ondulat que sovint ens obliga a col·locar el plat petit.
A diferència
d’anteriors jornades, els poblets que recorrem no compten amb gaires serveis, i els pocs establiments que trobem ofereixen queviures a preus més elevats. La ruta transita per un parell de llacs abans de
dirigir-se en descens al final d’etapa, la ciutat d’Angoulême, capital francesa del còmic i seu de la tercera fira més
important del sector a nivell mundial.
Un cop instal·lats caminem cap al centre d’Angoulême, admirant els grafits escampats en diferents façanes, parets,
murals...Contemplem els dibuixos dedicats a Astèrix, Tintin, etc..., cada racó
ens reserva una sorpresa. Igualment aprofitem la passejada per visitar la part
alta de la ciutat, construïda íntegrament en pedra blanca calcària i on destaca
la imponent catedral de Saint-Pierre,
ubicada en un promontori amb vistes sensacionals sobre la vall del riu Charente. El casc antic es troba
encerclat per les restes de les muralles que delimitaven l’antiga fortificació
romana i té el seu epicentre en l’Hôtel
de Ville, antic castell medieval.
L’endemà comença (i seguirà durant mitja jornada) passat per aigua. Continuem recorrent la “Scandibérique” tot i que l’abandonarem en pocs quilòmetres per seguir el traçat de la “Flow à vélo”, un altre recorregut ciclista que es dirigeix cap a L’île-d’Aix, a la costa Atlàntica.
Pedalem a la vora
del riu Charente en sentit oest, amb tot
l’equip de pluja a sobre; en pocs minuts acabem arrebossats com croquetes per
les esquitxades de fang de la pista, obligant-nos a fer parades per netejar les
ulleres, treure la sorra de l’interior del calçat, etc...tot un conyàs!
Passem pel davant
d’una bonica església romànica del segle XII (Notre Dame de Trois-Palis) que em crida l’atenció per les sanefes esculpides
sobre la portalada entrellaçant motius florals i animals en complicades formes
geomètriques.
Més endavant fan la
seva aparició les primeres vinyes amb brillants tonalitats verdes ressaltades
per la lluïssor de les gotetes de pluja. La pedalada és molt relaxant, sovint a
tocar del riu, acompanyada per les esquitxades de les granotes i el vol dels
agrons.
Som a cavall dels
departaments de la Charente i de la Charente Maritime. La ruta travessa
poblacions de singular importància com Jarnac,
pròspera localitat on va néixer François Mitterrand. La indústria vinícola és responsable de la riquesa de la població, reflectida en les façanes de
luxoses mansions (i també he de dir en el preu dels menús), o Cognac, que dona nom al famós aiguardent
i que, amb recança, hem de deixar al no tenir temps per visitar alguna de les seves
bodegues.
Finalment, coincidint amb una millora en el temps, arribem a l’antiga ciutat gal·loromana de Mediolanum Santonum (Saintes), on acampem i aprofitem les darreres hores de llum per admirar els vestigis romans a la vora del riu: l’arc de Germanicus, dedicat a l’emperador Tiberi, o l’amfiteatre, que malauradament no podem visitar perquè es troba en restauració.
Per variar, el temps se’ns ha tirat a sobre i resulta impossible arribar a Bordeaux el dia previst. Decidim, doncs, prendre un tren fins a la costa, fins a Royan, retallant la ruta 49 Km. D’aquesta manera, encetem el darrer tram del viatge en sentit sud, seguint les indicacions de la ciclovia “Le canals des 2 Mers à Vélo”.
Una mica més endavant ens aturem a visitar un dels poblets amb més anomenada: Talmont-sur-Gironde. Emplaçat en una petita península a la desembocadura del Garonne, la població destaca per la fotogènica església romànica de Sainte-Radegonde (segle XI) que, suspesa sobre un promontori, sembla beneir les embarcacions que des de l’antigor naveguen pel delta del Gironde.
Continuem el
recorregut per la costa, pedalant a la vora de passarel·les de fusta recolzades
a sobre d’estaques enfonsades a la sorra que menen a antigues casetes de pesca (Carrelets) i
que actualment s’utilitzen amb finalitat esportiva. Crida l’atenció les xarxes
còniques ubicades a l’extrem d’aquestes casetes que, en forma de paraigües
invertit, s’introdueixen dins de l’aigua, seguint una antiga tècnica de pesca
del segle XVIII.
Ingressem en Mortagne-sur-Gironde per la part alta de
la població; tenim gana i ens dirigim a una pizzeria on demanem un plat de jambon+frites+salades...en la meva vida
he vist una cosa semblant, el tall de pernil –literalment- desbordava els
límits del plat.
Ens endinsem dins
del delta del Gironde, el més extens
d’Europa. Aquest espai natural, fruit de la desembocadura conjunta del Garonne i del Dordogne, constitueix un paradís pels amants de l’ornitologia. La
ruta travessa camps de conreu de blat de moro i gira-sols sobrevolats per
diferents ocells: cigonyes, ànecs...A l’esquerra, a dalt d’un turó, divisem una
curiosa construcció cònica de pedra: La
Tour de Beaumont.
Ens desviem escassos quilòmetres per visitar aquesta
atalaia que resulta ser una mena de far per guiar els mariners a través de les
marees del delta i que ofereix un punt d’observació excel·lent tot i els seus
59 metres d’altitud.
Cap a mitja tarda
estem morts de set. La ruta travessa paratges força solitaris, sense punts
d’avituallament. In extremis arribem a un punt d’informació turística on
accedeixen a omplir-nos els bidons, cosa que agraïm. Finalment ens instal·lem
en un càmping de la discreta població de Braud-et-Saint-Louis
i que compta amb un forn i una petita botiga d’alimentació.
Encarem la darrera jornada del nostre viatge. Continuem recorrent la riba dreta del delta, ara envoltats de vinyes escampades sobre turons que es perden en l’infinit. Fem la primera aturada a Blaye, ciutat reconeguda per la Unesco per la seva ciutadella dissenyada per l’arquitecte militar Vauban. Visitem aquest conjunt fortificat i ens enfilem al damunt d'algun dels seus baluards, recorrent la base de les muralles.
Reprenem la pedalada, ara entremig d’explotacions de raïm amb els seus châteaux que donen nom als diferents cellers i que constitueixen una de les regions vitícoles més famoses del món. El paisatge es va urbanitzant a mesura que ens aproximem a Bordeaux, amb un increment de segones residències llogades als turistes en període estival. A les afores de Bourg, en un mirador a peu de carretera, observem el punt exacte on conflueixen el Garonne i el Dordogne, creant la Gironde. Dinem un tall de pollastre amb patates sota un sol inclement, prenent forces per continuar l’etapa.
El segon pont s’anomena
Pont d’Aquitaine. Amb una longitud
d’1’7 Km, compta igualment amb un carril bici i recorda el famós Golden Gate de
San Francisco; supera el curs de la Garonne
i desemboca a l’entrada de Bordeaux.
Casualment, just a la mateixa hora en què realitzem el nostre ingrés a Bordeaux, té lloc l’arribada de l’etapa núm.7 del Tour d’enguany. Quan, després d’inacabables voltes per les afores de la població aconseguim trobar el càmping (que per cert està ple, encara no sé com ens van cedir una parcel·la que, segons ens va explicar la recepcionista, generalment no lloguen al públic), riuades de campistes tornen a les tendes carregats de souvenirs que han aconseguit a la línia de meta: maillots, bosses, bidons...Un cop acampats, fem un volt per la ciutat, observant les inacabables caravanes de vehicles dels diferents equips ciclistes que van amunt i avall a la recerca dels respectius hotels.
L’endemà ens
dirigim al centre de Bordeaux pedalant
a la vora del Garonne mentre
contemplem les restes del final d’etapa d’ahir. He de confessar que no puc
evitar endur-me d’un fanal un dels pocs rètols que resten de l’esdeveniment
esportiu. I, d’aquesta manera, recuperem el cotxe i enfilem cap a
Barcelona, posant punt i final en aquesta darrer viatge.
ETAPA | INICI | FINAL | KM |
| | | |
1 | Angers | Château-Gontier | 65+1 |
2 | Château-Gontier | Ambrières-les-V. | 89+3 |
3 | Ambrières-les-V. | Carrouges | 80 |
4 | Carrouges | Alençon | 32+2 |
5 | Alençon | Mamers | 100+8 |
6 | Mamers | Nogent-le-Rotrou | 86+3 |
7 | Nogent-le-Rotrou | Châteaudun | 90+7 |
8 | Châteaudun | Vendôme | 62+5 |
9 | Vendôme | Montbazon | 119+4 |
10 | Montbazon | Châtellerault | 80+1 |
11 | Châtellerault | Lussac-les-Châteaux | 63+11 |
12 | Lussac-les-Châteaux | Exideuil-sur-Vienne | 71+18 |
13 | Exideuil-sur-Vienne | Angôuleme | 90 |
14 | Angôuleme | Saintes | 111+3 |
15 | Royan | Braud et St Louis | 90+6 |
16 | Braud et St Louis | Bordeaux | 88+12 |
| | | |
TOTAL | | | Km 1400 |
francescsabater@hotmail.com