17 d’agost 2009

LA VALL DE SPITI

Som a Kaza, la poblacio mes important de la vall de Spiti, area d'influencia budista al bell mig de l'Himalaia indi. Tot just ara comencem a disfrutar del viatge una vegada hem acostumat el cos a les exigencies fisiques de la ruta i sobretot a l'alcada. Ara mateix ens trobem a 3700 metres en una jornada de descans que hem aprofitat per visitar el monestir de Ki, el mes impresionant de la zona. A diferencia del Tibet xines aqui es respira una atmosfera de tolerancia on conviuen diferentes cultures en harmonia. Sihks, indus, budistes i d'altres comparteixen espai sense mes problemes, si be es veritat que mes al nordoest, cap al Catxemir, els musulmans representen una amenaca real. El cami es senzill amb l'excepcio de les esllavissades per les zones mes encanyonades del riu Sutlej que afortunadament hem deixat enrera. Mes endavant, d'aqui a un parell de jornades, coincidint amb ports de 4500m, algun cicloturista amb qui hem coincidit ens comenta que la pista es impracticable i que cal prendre un camio per superar aquest tram. Ja veurem...

5 comentaris:

meme ha dit...

hola,

estic impresionada del paisatge i de la dificultat del viatge...crec que hauries d'escriure un llibre expliant totes aquestes experiencies que trobo que son úniques i també la valuosa informació sobre la situació del país...agafeu el camió.

Anònim ha dit...

Ànim Francesc! que segur que supereu amb nota aquesta aventura. Quines fotos més impresionants, en viu deuen ser encara més espectaculars tots aquests paisatges. Al final no t'has tallat el cabell!
Bé, espero que disfruteu al màxim, jo marxo cap a Extremadura demà (no és un viatge tan emocionant, però és lo que toca ;)
Dolors Morales

Albert i Olga ha dit...

Quines fotos més guapes, sobretot la tercera! ;-D

Anims des de Barcelona

Albert

anna ha dit...

hola!
escric aquí perquè l'enllaç d'escriu-me no em funciona, ...

realment es veu espectacular!!

veure aigua ha estat refrescant, només llegir suava per la pols, l'esforç, les pedres ...
fins molt aviat!!

anna

Anònim ha dit...

Hola! és fantàstic el que des d'aqui podem veure.
Pel que fa a la calor quasi be que us fem la competència, es clar que no pugem muntanyes amb bici, però anar a la feina ....,
Aprofiteu i passeu-ho bé que és molt bonic. Segur que superareu, com sempre, totes les dificultats que ens expliques.
Anims i fins aviat!
Mercè G