30 de juliol 2012

ETAPA 9: Guillestre-St-Étienne-de Tinée (95 Km, 7’07h)


Una altra d’aquelles etapes impossibles d’oblidar és la que mena al Col de la Bonette, la carretera més alta d’Europa. La jornada comença avaluant el genoll de la Montse que aguanta com pot amb l’ajut d’antiinflamatoris. Decidim modificar l’alçada del seient i sembla que d’aquesta manera pot continuar.



Ens dirigim cap al Col du Vars (2111m), són 20 Km d’ascensió amb les rampes més dures als primers trams, amb pendents del 8%. Contemplem el canvi de paisatge, les muntanyes que ens envolten recorden més els Pirineus que no els escarpats cims dels Alps. La vegetació, més escassa, va incorporant elements de la flora mediterrània, decididament ens acostem al mar.



Coronem i ens deixem caure per la vessant oposada a la recerca de Jausiers (1220m). La nostra idea inicial consistia en fer nit en aquesta localitat, però és necessari que demà arribem a Niça i des d’aquí encara ens separen 143 Km amb un important coll a mig camí, així que després d’una pizza precipitada en un establiment ambulant i tot i que ja passen de les 13h, decidim jugar-nos-la i emprendre l’ascensió de 23 Km al temut Col de la Bonette (2802m), el sostre del nostre itinerari. I dic que ens la juguem per tres raons: vent en contra (discret), el genoll de la Montse que se segueix queixant, i el temps, que deixa caure quatre gotes i amenaça tempesta.



Durant la pujada la sort ens acompanya: el vent poc a poc vira al nostre favor, el cel s’aclareix i la Montse, de forma obstinada, segueix pedalejant tot i que de tant en tant ha d’aturar-se i modificar la posició del seient. Durant el trajecte no existeix cap lloc per dormir, tal i com ens han assegurat a Jausiers, però sí que trobem un bar on recuperem forces. Al darrer terç de l’escalada el paisatge ha canviat, han desaparegut els arbres i només comptem amb la companyia de les marmotes que ens saluden amb els seus estridents xiulets. Es tracta d’un paisatge lunar de roca solta, erosionada pels elements, i puntualment destaca la presència de les restes d’antics assentaments militars. Algun ciclista de carretera ens avança mentre pronuncia paraules d’ànims, que ja falta poc!! Quan finalment ens disposem a coronar la carretera, ara amb un marcat vent en contra, descobrim desesperats que el coll té trampa: si es vol trepitjar el punt més alt s’ha de vèncer la temptació de desviar-se pel primer trencall que surt al pas i pedalejar aproximadament 1 Km extra, amb un cert desnivell, per assolir ara sí la Route de La Bonette (2802m), “La plus haute d’Europe”. A partir d’aquí i vigilant que la càmera de fotos no surti volant, espectacular baixada amb mil revolts fins a la població de St Étienne-de-Tinée (1170m) on trobem allotjament en un gîte d'Ètape.