09 de setembre 2007

DORMIR EN UNA LLAR TIBETANA

L'etapa ha estat dura. Hem comencat a pedalejar sota la pluja als 1850m i hem recorregut 62 Km fins arribar als 3200m, i quan per fi trobem la poblacio no hi ha ni rastre de cap allotjament. Demanem a varies persones per un lloc per dormir, i tothom ens fa el gest de continuar endavant, com si fos tan facil. Estem rebentats, per aixo acceptem de seguida l'oferiment d'una senyora d'anar a casa seva. La casa, situada en un ambit rural, consta d'estable i pati al nivell inferior i vivenda a sobre. Per accedir-hi hem de fer equil.libris sobre una pasarel.la de fusta per no trepitjar la femta que s'amuntega al pati. A banda i banda, gallines, vaques i porcs contemplen com pugem les escales fins entrar a l'espai habitable, una sala de fusta on s'hi troba la llar de foc al voltant de la qual s'hi reparteixen els membres de la familia aixi que tornen de les dures feines del camp. El sopar consisteix en arros bullit amb patates i bolets ratllats. La comunicacio es dificil, l'unic que aconseguim transmetre es el nostre pais d'origen ("Sipaia")i poca cosa mes. Mirades de complicitat entre els membres de la familia alhora que espien el nostre comportament a taula. Situacions incomodes i violentes, no sabem com demanar on es el WC o on es l'aixeta per rentar-te, pero mes val se prudent i observa les actituds dels de casa. El tema del lavabo aviat queda clar, cal anar a la cort amb el bestiar, i pel que fa a la higiene es resol amb cullerons d'aigua bullint que aboquen sobre una perola. I arriba l'hora d'anar a dormir. La mestressa de casa estira unes mantes al terra de la mateixa sala on de seguida s'hi fica un dels nois, i a continuacio ens fa gest que ens posem al costat. Abans que sigui massa tard treiem els nostres sacs de dormir i ens col.loquem en un raco, mentre ens demanem si pegarem ull. Optem per treure l'alarma que tenim col.locada a les 07h, no fos cas que despertessim els nostres amfitrions. A les 5'35h ens desperta la mestressa de casa mentre encen el foc. La familia es mobilitza, els fogons comencen a cremar i el te amb mantega aviat esta servit. Potser no ha estat la nit mes comoda de la nostra vida pero agraim l'hospitalitat d'una gent humil que no ha dubtat en acollir-nos en un moment dificil. Quan comencem a pedalejar, cap a les 07h, observem tota la familia treballant sobre un camp de cereal, la falc a la ma suant de valent. Segurament no imaginen l'experiencia que ens han regalat i que dificilment oblidarem

1 comentari:

Anònim ha dit...

necessitat de comprovar:)