Doncs si, finalment ens trobem dins del Tibet.
Arribar fins aqui ha estat molt i molt dur, i no tenim cap garantia que en qualsevol moment no ens aturin i ens facin enrera.
L'etapa anterior al creuament de la frontera tibetana discorre per una vall regada pel riu Mekong. La pista es infernal, amb constant voladures i treballs d'acondicionament pel seu futur asfaltat (ja fa anys que dura), treballs que es fan majoritariament de forma manual, a pic i pala. Risc constant de despreniments i esllavissades, sempre cal tenir un ull posat en la paret rocosa de la nostra dreta.
En un revolt veiem una tanca aixecada al costat d'una caseta de policia, amb la llegenda "The tibetean police wellcome you" Per si de cas apretem els pedals i no mirem enrera, tot i que sembla que no hi ha ningu. Ja som dins del Tibet.
Passem la nit en un hostal, en estat d'alerta, gairebe esperant que en qualsevol moment ens visiti la policia. Res. L'endema creuem un segon control a les afores de la poblacio, Yangjing. De lluny veiem un militar i casualment, en el precis moment que ens acostem, deixa el seu lloc i se'n va al lavabo. No cal dir que apretem les bicicletes i saltem la segona barrera. A partir d'aqui un port infernal que culmina als 4200m, tot sense asfaltar i ple de pols, i un tunel sense il.luminar.
Trobem altres 2 catalans i una parella de francesos que han dormit al marge de la pista, no fos cas que els interceptessin a l'hostal. Amb els dos primers descendim el port i busquem refugi on passar la nit, en aquest cas al terra d'una botiga.
Avui som a Markham, tradicionalment un dels dos checkpoints de tota la ruta on "cauen" mes occidentals. Per ara estem tenint sort, esperem que tot continuii igual. Dema tenim previst passar el control d'aquesta poblacio a les 6'30h, a partir d'aqui sera dificil trobar internet i no gaire recomanable deixar-se veure.
D'aqui fins a Lhasa, 1200 Km. Ja falta menys!!
Doncs si, finalment ens trobem dins del Tibet.
Arribar fins aqui ha estat molt i molt dur, i no tenim cap garantia que en qualsevol moment no ens aturin i ens facin enrera.
L'etapa anterior al creuament de la frontera tibetana discorre per una vall regada pel riu Mekong. La pista es infernal, amb constant voladures i treballs d'acondicionament pel seu futur asfaltat (ja fa anys que dura), treballs que es fan majoritariament de forma manual, a pic i pala. Risc constant de despreniments i esllavissades, sempre cal tenir un ull posat en la paret rocosa de la nostra dreta.
En un revolt veiem una tanca aixecada al costat d'una caseta de policia, amb la llegenda "The tibetean police wellcome you" Per si de cas apretem els pedals i no mirem enrera, tot i que sembla que no hi ha ningu. Ja som dins del Tibet.
Passem la nit en un hostal, en estat d'alerta, gairebe esperant que en qualsevol moment ens visiti la policia. Res. L'endema creuem un segon control a les afores de la poblacio, Yangjing. De lluny veiem un militar i casualment, en el precis moment que ens acostem, deixa el seu lloc i se'n va al lavabo. No cal dir que apretem les bicicletes i saltem la segona barrera. A partir d'aqui un port infernal que culmina als 4200m, tot sense asfaltar i ple de pols, i un tunel sense il.luminar.
Trobem altres 2 catalans i una parella de francesos que han dormit al marge de la pista, no fos cas que els interceptessin a l'hostal. Amb els dos primers descendim el port i busquem refugi on passar la nit, en aquest cas al terra d'una botiga.
Avui som a Markham, tradicionalment un dels dos checkpoints de tota la ruta on "cauen" mes occidentals. Per ara estem tenint sort, esperem que tot continuii igual. Dema tenim previst passar el control d'aquesta poblacio a les 6'30h, a partir d'aqui sera dificil trobar internet i no gaire recomanable deixar-se veure.
D'aqui fins a Lhasa, 1200 Km. Ja falta menys!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada