08 de setembre 2007

A LES PORTES DEL TIBET

Ens trobem a Zhondiang, la darrera ciutat amb una certa entitat abans de penetrar al Tibet. Som a 3200 metres d'alcada i ja hem pedalejat uns 500 Km en part passats per aigua esquivant la conduccio anarquica i sovint suicida dels xinesos. El cami fins aqui no ha estat facil. La Xina es un pais complicat pel viatger occidental, on a cada pas es fa latent la barrera cultural que separa el mon occidental de l'univers xines. No s'ha d'oblidar que durant molt de temps el pais ha viscut aillat de tota influencia externa, i aixo es nota. Practicament ningu no parla angles i la comunicacio sovint es fa impossible. Com a mostra, els problemes que hem trobat en poder escriure aquestes linees, i es que el govern xines malfia de qualsevol factor extern que escapi al seu control i hem hagut de buscar una via alternativa per poder accedir al nostre bloc. Per ara les principals dificultats, a mes de les idiomatiques, radiquen en el clima, sovint plujos, i els riscs de la carretera. A partir d'aqui la cosa es preveu diferent. A Deqin, a uns 5 dies de cami, comencen els checks Points, o, el que es el mateix, les barreres de control. Oficialment per a viatjar pel Tibet cal un permis o Allien Travel Permit. El problema radica en que les autoritats xineses nomes concedeixen aquest permis a les agencies de viatge, el que vol dir que es impossible creuar el Tibet pel teu compte en bicicleta. Ara be, hi ha gent que ho ha aconseguit, internet es ple de vivencies de cicloturistes que han arribat a Lhasa i mes enlla pel seu compte. Es tracta d'intentar passar de la manera mes discreta possible aquests controls, i aixo vol dir fer-ho de matinada, o be tapats amb un passamuntanyes i no mirar enrera (en aquest punt cal assenyalar que hi ha cicloturistes xinesos que ajuden a confondre les autoritats), o be tenir sort i aprofitar que els policies estan ocupats amb algun camio i passar de llarg al mes aviat possible. Tenim, pero, l'avantatge de coneixer on son situats aquests controls ja que els xinesos son poc donats a canviar els controls, i nosaltres tenim un llistat amb la localitzacio exacta d'aquests punts. Hi ha, pero, altres elements que ens tenen preocupats, entre els que vull destacar els mastins tibetans. Hem tingut oportunitat de trobar-nos cara a cara amb un d'ells (aixo si, convenientment subjectat per la mestressa de l'hostal) i la veritat es que fan posar els cabells de punta. Altres elements que ens preocupen son el fred que esta fent al Tibet i la caiguda d'un pont que dona acces al Camp Base de l'Everest. Totes dues novetats ens les han facilitat turistes que trobem en sentit contrari, i ens son de gran utilitat. Esperem poder tornar a comunicar-nos abans de penetrar al Tibet